Persistència

Fa un parell de dies es va fer un acte de desgreuge a les víctimes  de l’atemptat criminal d’Hipercor, en el seu 30è aniversari.

Per primera vegada les autoritats públiques catalanes van demanar perdó a les víctimes per no haver estat a l’altura, cosa que evidentment no van fer les autoritats polítiques espanyoles. Entre tant, el ciutadà Rivera acusava als catalans d’un cert encobriment dels assassins. No sé en què es basava, però ell, en la seva ignorància, li fotia pel broc gros. Bé no vull entretenir-me amb aquest individu, no paga la pena, si s’ha de dir alguna cosa val més dir-ho al seu cap de fila: el senyor Rajoy.

El president Puigdemont va ressaltar que la societat catalana no havia mai estat equidistant amb el terrorisme.

Entre tant, els energúmens habituals cridaven: Viva Espanya! I Colpista! Fins que el president de les víctimes els va etzibar: "no estem en un acte polític".

Posteriorment, en un acte a la Generalitat, el president Puigdemont va fer una crida a la persistència, dient: que si no fos per la "persistència", el "combat" contra el terrorisme "no s'hauria guanyat. D'aquí a uns anys direm 'hem aconseguit tot allò que el poble de Catalunya vol perquè hem persistit. El procés sobiranista fa gala precisament d’un pacifisme extrem que crida l’atenció fora de les nostres fronteres.

Des del primer instant van sorgir veus que pontificaven sobre l’absolut "error" del president. Des de l’emissora del Conde, es deien uns disbarats que no feien per la majoria d’unionistes que Cuní porta a les seves tertúlies.

Un notari que es pensa que rep la il·luminació de Déu i que quan parla posa rostre de profeta, deia: seré “condescendent amb el president: no sap el que diu”. Ahir un periodista que deu tenir males digestions perquè sempre fa cara d’emprenyat, qualificava de greu error l’assimilació de procés i terrorisme, sense tenir en compte ni que Cuní ho destaqués (com hauria fet si hagués sigut a l’inrevés) que la enquesta que acostuma a fer guanyava per golejada que els espectadors no estaven d’acord amb les opinions majoritàries dels tertulians. La veritat és que no vaig poder acabar de veure el programa. Veure uns tertulians que no sabien ni llegir, que no tenien la capacitat de comprensió d’un text i que eren uns dogmàtics, no estava al meu abast.

No he sigut capaç de veure la connexió entre procés i terrorisme que volen fer veure aquests comunicadors. M’agrada seguir arguments unionistes si estan justificats, però la barroera i naïf l’assimilació malèvola de procés i terrorisme em resulta indigerible. Cap d’ells m’ha convençut.