L'ascens irresistible dels preus dels serveis bàsics

Una altra garrotada als ciutadans

Hi ha alguna cosa en el nostre sistema polític i econòmic que no acaba de funcionar. Acabem d’encetar l’any i ens anuncien un increment de preus de serveis bàsics tals com el llum, l’aigua, els transports, i altres. Tots són preus autoritzats, el que vol dir que el Govern tutela les tarifes en funció d’un sistema complicadíssim que només ells coneixen o se suposa que coneixen ja que existeix una jungla de normes que els regulen, però que no expliquen, com funciona aquest sistema. Per regular aquests preus, a més a més del Ministeri corresponent, hi ha els organismes reguladors, com són la CNE (Comissió Nacional d’Energia) i altres. Per tant, tot això hauria de funcionar correctament.

Abans de continuar, però, veurem algunes dades.
Agbar, l’any 2007 va obtenir un resultat net de 483 milions euros; mentre que el de 2006 va ser de 308 milions. Catalunya és una de les Comunitats on l’aigua es paga més cara de tot l’Estat.
Endesa, va obtenir un benefici net en l’any 2007 de 2.675 milions d’euros, mentre que el 2006 havia sigut de 2.939 milions (superior doncs al de 2007 degut a que va comptabilitzar unes plusvàlues extraordinàries de 719 milions d’euros). Endesa subministra electricitat bàsicament a Catalunya i Andalusia (Endesa és la resultant de les antigues Enher i Sevillana de Electricidad).
De RENFE i del seu resultat econòmic més val no parlar-ne. Del nivell de servei se’n poden escriure moltes pàgines. Però ¿hi ha dret que desprès d’haver de suportar les continues cagades de la Maleni i la seva ofensiva supèrbia, desprès d’haver hagut de suportar un servei tercermundista, ara ens apugin els preus del bitllet de rodalies?
Ens diuen que el preu del gas baixa, però no ens diuen si ha pujat de preu respecte a primer de gener.
Per la seva banda les nostres estimades autopistes de pagament sembla que tenen patent de cors, i poden fer els que els dona la gana. ¿Serà això reminiscències dels anys 70 quan untaven a tot quisqui per la via d’uns diners sortits de comptabilitats paral·leles, en especial de les àrees de servei? Altrament, quines concessions deuen tenir que els permeten apujar els preus per sobre de l’ IPC, quan en realitat els preus de les autopistes s’haurien d’actualitzar sempre per sota de l’ IPC ja que els costos que suporten sempre estan per sota d’aquest índex, o millor dit, només una petita part d’aquests costos poden tenir alguna relació amb aquest índex.
El resultat (abans d’impostos) obtingut per Abertis en l’any 2007 fou de 1.046 milions d’euros, mentre que el de 2006 havia sigut de 930 milions.

Són xifres i res més. Ara cal interpretar-les però no ho faré de forma precipitada. El que si veiem és que no són companyies que presentin pèrdues i sabem (està publicat) que els seus executius estan generosament pagats (més que generosament, amb magnificència, d’una forma que és difícil de justificar). Per tant, ¿on és el problema?¿on està escrit que aquestes companyies que són subministradores de la reial casa, hagin de guanyar tants diners?

La pregunta que els Governs Central i Autonòmic haurien de contestar és: ¿perquè aquest augment? ¿És que vostès, a títol personal, són accionistes d’Abertis, Endesa, Gas Natural, etc.? o ¿hi ha alguna altra cosa que al ciutadà que paga impostos se li escapa? ¿A favor de qui legislen vostès? ¿On ha anat a parar aquell partit que presumia de mans netes?

Reaccions primàries

Quan el mercat és el de la senyoreta Pepis

Els ciutadans estem astorats. Tots sabem que el petroli s’acaba (un dia o altre, que avui no toca), però el que no sabem és com funciona aquella cosa sacralitzada que en diem el mercat.
Fins ara pensàvem que l’oferta i la demanda configuraven els preus, però sembla que no és així. Hi deu haver algú que no pot repercutir els seus costos com fan amb una total impunitat les desinhibides elèctriques, petrolieres, telefòniques, autopistes i totes aquelles que beuen i viuen de les concessions de la reial casa.
Ara tenim els pescadors, els transportistes, els taxistes i altres professionals que estan implicats amb l’augment del preu dels carburants ja que sembla no poden repercutir aquest augment en els seus preus. Però, per què? Per què no poden repercutir en el preu final el del augment del cost del petroli? Això no s’entén.
Consegüentment, demanen a l’Administració que els solucioni el problema, que els doni ajudes per poder subsistir. I ho demanen amb mals modos, sense cap tipus de consideració ni respecte als que com ells, els toca rebre les conseqüències dels augments incontrolables dels preus, com també semblen incontrolables les actuacions d’uns piquets informatius de les patronals del transport que el govern els deixa campar i fer totes les bretolades del món. No sé si ho he entès prou bé, però això de que les patronals facin vagues resulta realment una mica còmic si no fos per les seves conseqüències sobre tots els ciutadans.
Sense desviar-nos del full de ruta, cal dir també que l’augment de preus afecta a tota la població, uns més que els altres, tot i que aquí em vull referir exclusivament a aquests ciutadans que els afecta d’una forma més rellevant.

Aquest món lliberal en el que vivim està suportat per un Estat que ens ha de resoldre els problemes. Així els pobres promotors immobiliaris que durant anys i panys han guanyat diners a cabassos, ara es troben en que se’ls ha mort (més aviat l’han matat) la gallina dels ous d’or. Ells també demanen ajudes, però això si, ho fan per afavorir els pobres paletes perquè no es quedin sense feina. Realment aquests senyors són altruistes i mereixen que el Govern els doni suport, fins hi tot fent el que proposaven, es a dir, mobilitzant els fons de la seguretat social (els fons dels pensionistes) per fer que aquests disbarat de la construcció continuï sense solució de continuïtat.

Però tornem al petroli. Hi va haver un polític -Sarkozy- que va suggerir que es modifiquessin (rebaixessin) els impostos. Sort en vam tenir que els economistes que imparteixen la veritat universal -per exemple el Sr. Sala i Martin- van sortir de seguida per advertir que el primer que ell explica als seus alumnes és com es trasllada el preu d’una rebaixa d’impostos al productor. El mateix pensen els polítics de la UE que no estan d’acord amb procedir a una rebaixa d’impostos en el petroli.
Cap d’ells ha tret l’argument (al meu entendre més vàlid) de l’efecte reductor del consum que té un augment de preus dels carburants, o bé l’efecte reductor d’emissions de CO2 en el seu cas.
Però si ens creiem el que diuen aquests savis, entenc que el que hauríem de fer és augmentar els impostos dels carburants -per exemple, doblar-los- a l’efecte de que aquesta reducció, al seu temps, provoqués una reducció del preu de producció i així, tots (excepte els productors) hi sortiríem guanyant. Això és el que en diuen una demostració per reducció a l’absurd. Perquè no ho fem?
Els diferents governs prefereixen no donar-se per al·ludits defugint la responsabilitat que tenen en la formació dels preus finals i prefereixen seguir tenint una caixa engreixada per aquesta pluja d’euros inesperada (a més preu del petroli més recaptació d’impostos). Aquest exitòs model els ha funcionat des de l’època en que els carburants estaven a preus baixos, molt baixos, i ara que han pujat estan ancorats en l’immobilisme i en el manteniment d’una suposada estratègia econòmica ortodoxa que s’han inventat ells mateixos i que alguns economistes espavilats els donen suport.
I no només això, sinó que el Govern Aznar va aprovar el recàrrec sobre els carburants (per destinar-lo a la sanitat) i Solbes ho ha incrementat i ara pot arribar fins als 4,8 cèntims per litre (fins que la UE s’ho carregui). La nostra Generalitat es va donar pressa a aplicar-ho de forma immediata. Què hi fa aquest recàrrec sobre el preu del petroli? Fins quan ha de durar aquesta bestiesa? Com és que ningú en parla?
La UE, a diferència dels EUA, ha mantingut els impostos sobre els hidrocarburs com un sistema recaptatori fàcil i d’elevat rendiment (per l’Estat). A més els ciutadans anem voluntàriament a la benzinera a pagar aquest impost i fins i tot fem veure que no ens adonem que ens buiden la butxaca.

Els fets objectius ens diuen que abans de la darrera guerra d’Irak (aquella de fa cinc anys, aquella que havia de ser una operació quirúrgica especialitzada feta amb noves tecnologies -bombes intel·ligents- , que no havia de provocar desperfectes ni danys en vides humanes), el preu del petroli no arribava als 30 dòlars. Avui el preu s’ha quintuplicat.
A més, aquests analistes a sou o papanates de tres al quarto que només parlen per fer soroll, deien que el petroli no tenia res a veure amb aquella guerra.
Ara hem experimentat la repercussió dels bio combustibles en l’augment dels aliments i sembla que tothom està d’acord en que això (dels bio combustibles) és una bestiesa.
També es parla de l’especulació en els mercats dels carburants que han fet pujar el seu preu. Sembla ser que les collites de soja i grà de l’Argentina (que poden alimentar més de 500 milions de persones) ha sigut ja venudes en el mercat de futurs de Chicago, i ara ja es comença a qüestionar l’ètica i conveniència de que els aliments es converteixi també en un bé sotmès a especulació. L’Índia ja ha prohibit aquest tipus d’especulació, segurament no trigarem gaire en veure que altres països s’hi apunten.
Segurament tot això deu ser cert, com ho és que cada vegada que s’apuja el preu del petroli una unitat, gairebé en igual proporció aquest augment repercuteix directament en l’augment dels beneficis de les petrolieres, contravenint totes les lleis econòmiques que els economistes clàssics ens havien inoculat com una veritat immutable. Això s’entén?
També direm que hi ha una crisi de demanda, o d’una demanda no atesa, una demanda que supera l’oferta. Mentre els Governs occidentals donen suport a Governs corruptes i cruels només perquè en els seus miserables països tenen petroli i ells en tenen la concessió d’explotació. A més sembla que en aquests països és fàcil aconseguir que el pagament al país propietari sigui només d’un 25% dels beneficis (quan acostuma a ser del 50%), sent segurament la contraprestació el que aquests pagaments es facin en les formes més opaques possibles.
Aquest és el trist panorama dels carburants i dels negocis corruptes que floreixen al seu voltant.