El comiat del Govern de Rodríguez Zapatero

Fins i tot alguns havíem cregut allò de les lleis suposadament progressistes del Govern socialista que recentment ha sortit del poder amb una punta de peu al cul. Però finalment, la incompetència i moltes altres coses han malmès aquest supòsit.
Per una banda tenim el fet que durant aquesta legislatura les desigualtats s’han incrementat, i això no té res a veure amb la crisis. En època de misèria és assumible que les desigualtats s’incrementin? Això ho pot fer un govern socialista? Pur engany!

Dels efectes de la crisis en la seva darrera legislatura en podríem parlar extensament, així com de la miopia del Govern i de la manca de capacitat per entendre la situació i encara més per posar-hi remei, cosa realment difícil sigui quina sigui la ideologia que estigui al poder. Però el que fa vesar el vas ha estat el darrer incompliment del compromís de pagar els 759 milions d’euros a Catalunya. Està clar que sempre ens quedarà un tal Francesc de Carreras (que signa com a Catedràtic de dret Constitucional i, no ho diu, però també té el mèrit d’haver sigut el pare espiritual d’un partit polític fonamental per la defensa dels catalans com és el de Ciutadans -o alguna cosa semblant- que té entre els seus representants aquell diputat tan simpàtic i intel·ligent que es diu Jorge Cañas), que ens aclareix que no és un engany ni un incompliment constitucional, es tracta només d’un retard en el pagament i res més. I ve a dir que, amenaçar en presentar una demanda contra el Govern Central davant el Constitucional es propi de gent malparida.

Així doncs el Govern de Rodríguez Zapatero no paga perquè està en funcions, però en canvi no es talla ni un pèl a l’hora de donar indults. El banquer Alfredo Sáez va ser el primer agraciat, desprès han vingut Guillermo D'Aubarede Paya i Fernando Pérez Lope, dos dels tretze directius de l’antiga antiga Azucarera Ebro condemnats el juny de 2010 per delictes de falsedat documental contra Hisenda.

El que em sorprèn de tot plegat és que els partits polítics acceptin aquests indults a delinqüents de pota negra sense ni parpellejar i no hagin demanat explicacions al Govern Central en el Parlament. D'això no se'n diu prevaricació i és un delicte? El Govern Central segurament ha actuat de forma indecent, però i els nostres parlamentaris, quin paper hi juguen que no gosen obrir la boca per demanar explicacions?

Polítics i banquers

(carta enviada al diari Avui amb data 25.11.2011; no publicada)

El Sr. Rodríguez Zapatero acaba d’indultar al banquer Alfredo Sáez. Ha estat el darrer acte de la seva legislatura. Què bé! No se saben els motius per aquest indult . L’únic que se sap és que no hi ha cap sentiment ni mostra de penediment, per tant, un despropòsit jurídic. Tampoc se sap perquè el Sr. MAFO, governador del banc d’Espanya, que se suposa que té alguna responsabilitat de supervisió dels bancs i els banquers, no el va apartar de forma fulminant de la gestió d’un dels bancs més importants del país, el Banc de Santander. Sembla ser que el nostre president del govern, el Sr. Mariano Rajoy, hi ha estat d’acord, especialment perquè altrament li queia la patata calenta a la seva legislatura.

Quina cosa deu haver motivat aquest tracte de favor del govern entrant i del sortint en favor d’un banquer condemnat pel Tribunal Suprem? Quina és la contrapartida que el banc ja havia pagat per endavant? Ens parlen de transparència, però no és veu per enlloc.
Per arrodonir la qüestió, el Sr. Rajoy que encara és hora que hagi de dir alguna cosa al país de què farà i quines polítiques aplicarà, ja s’ha reunit amb els banquers, perquè li expliquin què cal fer en una situació com la present.

Tot plegat, força decebedor. Els bancs tenen alguna cosa a veure amb la crisi, els banquers han gestionat malament els seus bancs, els bancs no fan arribar el crèdit a l’economia real, els bancs (i els banquers) no han sigut un model d’honestedat. A què ve que el futur president del país tingui converses prioritàries amb aquests financers?