I no estan entre reixes!

L'AVE, els nous i vells aeroports, i l'estat mental dels nostres governants

Ha costat molts anys però finalment sembla que ja tots estem d’acord amb que algunes de les actuacions dels nostres governants han estat delictives, especialment en el que suposa de malbaratament de diners.

Gràcies al professor Germà Bel, que fa molts anys ens va explicant com s’ha muntat la cosa, ara ja ningú pot ignorar les mesquineses i disfuncionaments mentals dels nostres governants, especialment pel que fa a les infraestructures.

Fou en temps de Felipe González, i d’aquell noi tan graciós que es diu Alfonso Guerra, quan com a mostra de modernitat del nostre país van posar la primera pedra per a una infraestructura del segle XXI digna dels països més rics del món. Era l’AVE de Madrid a Sevilla.
Desprès vingué José Maria Aznar que va prometre que totes les capitals de província estarien unides a Madrid amb una línia d’alta velocitat. Fantàstic! És un pla que només costarà 250 mil milions d’euros! D’on sortiran? Ningú ho sap. Servirà per alguna cosa aquesta extensa xarxa de trens ràpids? Si, serviran per ocasionar-nos unes despeses de manteniment que ens duran a la ruïna.

I els que vingueren desprès -Rodríguez Zapatero- van continuar en aquesta línia, i ara ens trobem on ens trobem. S’han invertit (o esquarterat i dilapidat) 97 mil milions d’euros (un 10% del PIB d l’Estat espanyol) per posar en funcionament una infraestructura que no té cap ni peus; respon a la megalomania dels nostres governants i posar negre sobre blanc l’estupidesa d’aquests homes i dones (a banda dels esmentats primers actors, recordeu la Maleni?).
Ni una d’aquestes noves línies és rendible econòmicament ni socialment. Tenim 2800 quilòmetres de línies d’alta velocitat que ens ocasionen més de 100 mil euros de manteniment per quilòmetre de línia i 180 mil en cas de ser un túnel. Ho diu el Ministre de Foment; no en tenim ni per pagar el manteniment! I la festa continua...

Mentre, s’han malbaratat milions i milions d’euros, en bona part pagats pels països rics de la comunitat europea i la resta amb càrrec al pressupost de l’Estat, és a dir, amb els diners de tots nosaltres.
Cap més país del món ha plantejat una bestiesa d’aquest calibre (potser els xinesos, que tenen més quilòmetres de línia en funcionament i que no són pas cap exemple de forma de govern). Els demés països sembla que abans d’emprendre una bestiesa tan descomunal han fet alguns estudis i ho han desestimat.
Nosaltres (vull dir els nostres governants) no. Segurament ni hem fet cap estudi del cost i la rendibilitat i si l’hem fet m’agradaria veure’ls i com sintonitzen amb la realitat.
Desprès d’aquesta immensa bajanada, correspon reduir el pressupost per educació i sanitat. Algú sap com lliga tot això?

També corre la brama que alguns polítics s’han enriquit amb aquest tema de l’AVE, de les concessions, de les expropiacions i d’aquest flux de diners que raja sense parar. S’ha dit abastament. Algú ho ha investigat? Sembla ser que no...

Desprès de l’AVE han vingut els aeroports. En un país petit els passatgers no són suficients per omplir avions, ni es justifica una despesa tan elevada especialment en trajectes curts.
Els aeroports són caríssims i ara que els tenim en “funcionament” tothom mira cap a una altra banda. Què hi fa l’aeroport de Castelló, el de Ciudad Real, el d’Alguaire? Quins són els estudis que s’han fet i quin seguiment es fa dels seus resultats? Tot són preguntes. Cap resposta.
Els primer responsables, entre tant, continuen donant-nos conferències sobre què hem de fer els ciutadans. Cap acte de contrició, cap penediment, cap fiscal ni jutge els ha cridat a declarar. Han sigut un desastre que ens ha portat a la misèria, i els seus responsables (Felipe González, José M. Aznar, Rodríguez Zapatero) encara no estan a la presó... Què més ha de passar perquè els engarjolin!
Ens tornaran a dir aquests incompetents governants que ara hem canviat les bases de la nostra economia i si estem invertint en infraestructures?

Productivitat i salaris

El Sr. ZP s’ha deixat convèncer que la productivitat ha de vincular-se a les condicions dels convenis, a les qüestions salarials. Molt bé. Li ho han dit i ell s’ho ha cregut.
Però la productivitat ha de quedar circumscrita al treball? O pot envair altres esferes. Es refereix al treball dels assalariats modestos o també inclou als assalariats dels s’assignen les retribucions sense haver de pactar cap conveni? No ens ho aclareix el nostre President.

Per altra banda, si analitzem algunes de les activitats econòmiques de l’Estat, de seguida ensopeguem amb les enormes, insondables, infinites inversions del Govern Central que en cap cas contemplen ni tenen en compte aquestes condicions de productivitat.

L’AVE és l’exponent més clar d’aquesta aberració econòmica que no ha tingut en compte per a res la productivitat econòmica i que avui, desprès dels molts errors comesos, els nostres governants encara persisteixen en mantenir una xarxa de trens ràpids com si fóssim el país més ric del món. Anem de rics sense ser-ho. Quina desgràcia!
La veritat és que no s’entén gens el perquè de tot plegat. No s’entén com hores d’ara encara no ha dimitit tot el Govern actual i no han demanat responsabilitats penals a tots els governs anteriors (des que es va fer el primer AVE).

Unes inversions fetes a honor i glòria dels Governs de l’Estat, que no tenen ni cap ni peus, però que els nostres governants segueixen insistint en que cal tirar-les endavant. I continuen sense tenir en compte la rendibilitat d’aquestes inversions, sense contemplar la necessitat d’abandonar una xarxa radial amb centre a Madrid que no té cap contingut racional ni econòmic.
Aquests governants ens volen fer creure que els salaris han d’anar lligats a la productivitat? Es creuen que som imbècils com ho són molts d’ells. Tenim grans necessitats financeres i d’inversió racional en aquest país i els nostres polítics s’entesten en voler fer una despesa sumptuària sense la més petita màcula de racionalitat. Per postres, mal gestionada i, més d’algun amic dels governants s’hi ha fet ric o bé amb les concessions o bé amb les expropiacions.
Que el partit del govern ho aprovi ja és un escàndol, però quina és la interpretació que cal donar a l’aprovació dels pressupostos per part dels partits de l’oposició? Participen de la repartidora? Formen part del grup de parlamentaris descerebrats que hem elegit?

Ja no dic res d’aquest pobre home que és el Governador del Banc d’Espanya, que només parla del que no té competències i oblida els molts errors que ha comés en el que té competències. Errors o prevaricació, perquè no està gens clar quina ha sigut la seva actuació.