Des de
la denominada Transició de 1978 hem de suportar que molts ciutadans i partits
presumeixin de constitucionalistes sense que respectin el que es va establir en
la Constitució.
Entre
aquests partits tenim el propi PP, que és un partit, no perquè ho digui jo,
sinó perquè ho han confirmat els Tribunals més franquistes i propers del propi
PP. El seu líder, aquest noi en Casado, presumeix dia sí dia no, de ser un
partit constitucionalista, quan ell mateix està investigat, i presumptament
amnistiat per la justícia franquista, per la seva prevaricació, mentides i
corrupteles que, personalment l’afecten, i a més per formar part de la direcció
d’aquest partit protegit per la justícia que és el més corrupte de la història,
que ja és dir.
Per altra
banda es permet que associacions, partits i “manades” de ciutadans —VOX,
Fundació Francisco Franco, i tantes altres— que pretenen subvertir la
convivència entre els ciutadans. Es permet que els familiars de Franco, que va
espoliar els país durant la seva etapa dictatorial i que els ha transmès els “seus
béns” procedents d’un robatori continuat durant més de quaranta anys, que
maregin a tot els país amb el tema de la seva vergonyant exhumació.
Un
partit com el de C’s amb profundes arrels franquistes i falangistes, que dia sí
dia no, es posen a la boca el seu constitucionalisme. Jo els preguntaria: i en
quin article de la Constitució es diu que està permès expandir l’odi cap una
minoria com són els catalans? On diu que es poden dir mentides cada dia per generar
violència?
I
ara—des de fa molts anys— s’afegeix a la
tropa de la impunitat, els jutges, els alts magistrats que amb les seves “torticeres”
sentències estan deixant el país en un estat comatós. El cap de la justícia
Carlos Lesmes, és permet unes expressions i unes actuacions que s’assemblen més
a ser l’amo de la finca que no pas a ser president d’un Tribunal de justícia.
.
Una
magistrada, Àngela Murillo, es permet dir que el Tribunal d’Estrasburg li
importa un rave, i el fet que aquesta jutge sentenciés a Otegui a sis anys de
presó resulta una sentència injusta. I aquesta magistrada ha robat sis anys de
vida a Otegui amb el sofriment que comporta estar a la presó. ¿Aquesta jutge no
hauria de passar per la presó els sis anys a que ha condemnat a una persona a
la presó sabent que era innocent o se l’ha jutjat sense garanties? Si fos així,
segurament la actuació d’altres jutges, com Lamela, que també hauria de tastar
la presó, o bé Lesmes, que li aniria molt bé estar-hi una bona temporada, les
coses anirien d’altra manera. No es tracta d’un error, sinó de la supèrbia, la
intransigència, el sectarisme dels jutges, de determinats jutges que no haurien
d’estar ni un minut més al front d’un jutjat, i menys al front d’un tribunal. Què
hi fan tota aquesta gent amb togues, medalles que no s’han guanyat— al costat
de Felip, també disfressat de pallasso? És que mai es faran grans?
Els
jutges espanyols saben que prevariquen i saben que Estrasburg els estirarà les
orelles, però juguen amb la certesa de que aquest Tribunal va a marxa lenta i
que poden passar 7 o 8 anys abans no es rebi aquesta estirada d’orelles, quan
ells, clarament ja no estaran en aquests tribunals perquè els ciutadans els
haurem fet fora per dropos, superbs, incompetents, sectaris i no se quantes
coses més.
La
magnífica constitució del 1978 dona llum verda a la monarquia per dur a terme
els abusos que li passin per la barretina, i no se’ls pot ni jutjar ni
investigar, tot i que sembla clar que hi ha alguna cosa més que indicis
d’actuar de forma corrupta i d’haver acumulat fortunes inexplicables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada