L'Estat espanyol contra Catalunya

No m’agrada el que veig. Vaig assistir el dia 6 a la manifestació a les 8 del matí davant del TSJC. La premsa i els mitjans ho han presentat, no com va ser, sinó segons la seva ideologia i finalitats perseguides. No cal ni anomenar el que diuen des de la caverna, des del franquisme, des de comportaments poc democràtics com són els del Govern de l’Estat. De les bestieses, mentides i cara dura, del ministre de Justícia o de la desllenguada vicepresidenta del govern amb un llenguatge cada cop més tavernari (com pot ser que aquests membres del govern més corrupte de tots els temps es permetin la frivolitat i el cinisme de tirar en cara als altres partits —especialment els catalans— la seva corrupció?).

Els tics dels jutges comencen a ser impresentables. Estem en el segle XXI i aquests senyors sembla que no canvien. S’han de posar les seves togues, les seves medalles i les seves formes autoritàries per fer la seva feina.

Estem en un judici clarament polític, diguin el que diguin els jutges, els fiscals, els ministres i els mitjans, per no esmentar els tontaines del C’s, PSC i PP, que repeteixen els seus eslògans i en el cas d’Iceta, afegeix que a ell no el jutgen pas, com volent dir, que es fotin!

El president del Tribunal no mostra gaire respecte pels imputats, tot i ser o haver sigut els representants més importants del poble català. Aquesta manca de respecte es trasllada als ciutadans. A què ve aquest “con la venia señoria”, i en canvi no hi va haver el tractament de Molt Honorable al ex-president Mas. Si cal, deixem-nos de tractaments vuitcentistes, i respectem les formes i les persones. Són les formes, però, cal haver de demanar permís per dur papers per contestar els interrogatoris? No veiem que els ciutadans de la Gürtel (entre ells molts del PP), carregats de papers, carpetes i els que han volgut. Son normes o és discrecionalitat?

Algunes vegades tant el president del tribunal com el fiscal, s’equivoquen i han de demanar coses que ja havien demanat, però els seus modals no canvien. Són els qui manen i el fet que sigui el primer president d’una Comunitat que s’assegui en el banc dels imputats per un discutible desacatament d’un Tribunal Constitucional avui completament desacreditat i una possible causa amagada que és un judici per les idees majoritàries d’un poble, el català, no l’hauria de fer adoptar unes actituds més respectuoses?

I el fiscal, no comença a veure-se-li el llautó perquè no recerca la veritat, sinó confirmar les seves idees prèvies, pròpies o induïdes?