Espanya, és una democràcia?

Unes notes malgirbades

Els Intel·lectuals

Els intel·lectuals espanyols no hi són ni se’ls espera. ¿Pot ser que gairebé ni un dels intel·lectuals espanyols no vegin les barbaritats del govern central presidit per presumptes corruptes i presumptes —o no— totalitaris procedents del franquisme més pur? ¿Poden continuar impassibles davant el dogmatisme, la intolerància, la injustícia, la corrupció del govern central? La covardia fa còmplices.

La justícia

La justícia, que ben segur té excel·lents professionals i altres que no ho són, com passa a les millors cases, no s’acaba de decidir en plantar cara a totes aquestes actuacions totalitàries, covardes i miserables d’aquest Govern Central que cada dia ens fa més fàstic. Les institucions de la justícia no s’han decidit a plantar-se davant de tanta estultícia. Segur que bona part en té la culpa els alts tribunals i els seus components, anomenats pel Govern i a les seves ordres. Tenim casos vergonyants de presidents de Tribunals amb carnet de partit, amb manifestacions prèvies que els haurien hagut d’inhabilitar, i fins i tot amb casos com els d’Eugeni Gay, que ara a més es dedica a signar manifestos que copien fil per randa l’ideari de Ciudadanos i del govern del PP, amb un historial galdós que faria millor de no recordar-nos.O el de Francesc de Carreras, amb una evolució política encomiable, cada vegada més escorat a la dreta extractiva, i que té en el seu haver la creació de C's, el partit quina primera i única ideologia era anar contra la immersió lingüística.

Els partits

Hores d’ara han desaparegut partits que semblava podrien fer oposició i discutir el model de país (PSOE), però darrerament s’han lliurat en cos i ànima al PP, rient-li totes les gràcies i fent veure que són l’oposició. És el mateix que fa Ciudadanos quan va a la Moncloa a fer l’escena del sofà.

Resultat: A banda de Podemos i els partits perifèrics, hi ha unes eleccions a la búlgara, un sol partit, que fa i desfà a interès d’uns quants, els seus amics.

El Govern Central

El Govern Central ha perdut la poca vergonya que els quedava. Ara es veuen en cor de mentir com a norma, d’obrir les clavegueres de l’estat al seu benefici particular, de no donar compte de cap de les seves actuacions delictives, de tenir un president del govern indigne que no vol demanar perdó pel Yak-42 que va costar la vida a 62 militars espanyols que arriscaven la seva vida en guerres provocades per aquest govern, que no es veu en cor de sancionar a un ministre indigne —Trillo— causant d’aquesta obscenitat i en canvi li permet seguir amb un càrrec públic quan hauria d’asseure’s davant del jutge. D’haver deixat podrir els casos de l’Àlvia i del metro de València, quan en ambdós hi ha responsabilitat del govern i també de l’ara ministre de Justícia Rafael Català, llavors secretari d’estat de Foment. D’incomplir les resolucions del Tribunal Constitucional quan no li agraden, mentre la vicepresidenta està cada dia reclamant el compliment de la llei: pur cinisme i mala llet.

Els mitjans

Els mitjans propers (en distància), com El Periódico aixeca la bandera de la imparcialitat de la fiscalia i de la justícia. Deu tenir un pegat a l’ull o forma part també de la brigada Aranzadi. L’acompanya, amb una de freda i una de calenta, La Vanguardia, que cada dia que es treu la careta deixa veure la seva ideologia més banal.

El País s’ha transformat en un tabloide, amb un consell de redacció on hi ha insignes ciutadans com Felipe González, Francesc de Carreras i tuti quanti. Avui, un sectari i mediocre periodista d’aquest diari s’atreveix a dir que el expresident Mas va ser el pitjor president de Catalunya de tots els temps, i es queda tan ample.

Dels altres mitjans, no cal dir gaires coses. Molt pitjor. A les televisions, si fem zàping ens trobem amb tertulians rabiosos o estúpids que no tenen la més petita idea de l’equanimitat.

La conxorxa

L’economia del país està a les ordres dels poder fàctics econòmics. Ara, en plena operació “diàleg”, que mai ho ha volgut ser perquè el govern central ni tan sols ha volgut sentir les peticions que fa el govern català, es reviu el cas 3%. És la tercera o quarta vegada que l’estat, quan li convé, envia a afinar els seus fiscals i detenen a determinada gent que pensen poden sofrir les conseqüències d’haver-se declarat independentistes.

Ningú s'explica perquè la justícia no resol d’una vegada aquesta qüestió. Hi ha corrupció i pagament de favors, sí? Doncs que s’actuï. No, doncs que es tanqui el cas d’una vegada.

De les altres vegades que la fiscalia ha avisat als mitjans per fer algun escorcoll, hi ha algun resultat? Sembla que sí. Van obtenir una nota manual d’un empresari que havia donat diners a Convergència per mitjà d’una transferència bancària, no com ho feia el tresorer del PP amb coneixement del seu president Rajoy, amb maletins i diners en efectiu i amb profusió de notes escrites, declaracions d’haver cobrat diners i comptabilitats extra-comptables.

Per altra banda, haurien de saber aquests orelluts de la fiscalia, que si després de 3 anys reviuen una operació, si hi hagués algun document complicat, ben segur hauria desaparegut.

Amb l’operació 3% hem vist com per decisió de la fiscalia —no del jutge— han detingut una sèrie de empresaris i polítics. Bé, ja veurem per quines raons ho han fet o si quedarà com tantes altres vegades en que només és mostrar paquet, dir a tothom qui mana. El que sí no viem és que els “empresaris” del palco del Bernabeu hagin sofert el més petit problema per haver pagat diners per obtenir favors. Els Florentinos i els Villar Mir, només per esmentar-ne algun d’ells, continuen com si sentissin ploure i, com a mínim, són molt més “culpables” que els empresaris que acaben de detenir. Això és justícia?

I anem als Trillo i al exdirector de la Guàrdia Civil. El primer un home covard i sense consciència com correspon a qui ha dut les martingales de la Gürtel i els altres femers del PP. Quan a exdirector de la Guàrdia Civil, un home sense estudis i sense sentit comú ni sentit del ridícul (a qui se li acut fer-se un retrat amb medalles de llautó?), un home amb una gestió nefasta i fins i tot amb importants responsabilitats en les morts del Tarajal, pot ser nomenat conseller d’una empresa elèctrica? Quins consells pot donar? El govern deu dir que de més rucs s’han anomenat. Potser sí, però no s’acabarà mai aquest comportament delictiu del govern?

Les elèctriques tenen butlla per fer el que els doni la gana? Ja se que des dels temps d’Aznar els ministres d’indústria han estat col·laboradors necessaris d’aquestes estafes de les elèctriques, però, no seria hora que el Govern comencés a saber com es configura el preu de la llum i deixés de ser un regulador que no sap de què va la cosa? Aquest any passat a 600 mil famílies se'ls van tallar la llum, pobresa energètica. Sembla que està contrastat que s'han produït 50 morts, de fred, d’inanició, de misèria. El PP, el PSOE i Ciudadanos no volen aprovar cap moratòria sobre aquesta qüestió. Deuen pensar que els pobres ja hi estan acostumats a patir, no els vindrà d’una mica.

Conclusió

La cosa més desmoralitzadora de totes. Amb un govern corrupte i incompetent com el del PP els ciutadans els seguim votant cada vegada que ens posen unes urnes. Ja sé que a l’Amèrica de Trump passa el mateix, però hem de reconèixer que això es totalment decebedor. Tenim el govern que votem, no hi ha cap dubte, però el resultat és per fugir corrents d’aquest país que es diu Espanya.

A Catalunya, si més no, tenim el PP a distància. L’hem condemnat a la irrellevància. A la resta d’Espanya ja s’ho faran, però, són conscients del que estan fent? Tenim la clau per canviar aquests individus que governen sense cap garantia ni de competència ni de legitimitat, i no ho fem. Per què?