És
ben clar que els atemptats terroristes han decrescut a l’Europa Occidental els
darrers anys. Tot i la crueltat que suposen aquests atemptats, les dades ho corroboren.
Segons les
dades de la Global Terrorism Database (GTD), des de 2012 hi ha hagut un fort
augment de les morts per terrorisme en tot el planeta. Però a l’Europa
occidental les morts per aquesta causa han disminuït des de començaments de
1990.
Així
i tot avui tenim sobre la taula el fenomen refugiats, i també la de la
migració, que són cosins germans amb causes de vegades mimètiques.
A
Europa demanen refugi milions de persones a les que els europeus els neguem
l’asil. Tenim por no només dels atemptats, sinó del nostre estat del benestar
i, en el fons, hi ha un racisme latent.
No
sabem si aquests nouvinguts canviaran el nostre estil de vida. L’Estil de vida
europeu, basat en un benestar, en la protecció de les llibertats i amb una idea
—no la pràctica— de solidaritat.
Però
el fet és que siguin pocs o molts, els atemptats islàmics estan afectant a la
nostra forma de viure, i els partits d’extrema dreta i també molts altres,
fomenten el rebuig miserable de les persones que fugen de la guerra, de la
misèria i estan terroritzats. Són gent que es juga la vida per sobreviure i
nosaltres els diem que s’apanyin.
Sabem
que Europa està formada per una població envellida que necessita de la
immigració. Sabem que el manteniment de la societat del benestar també necessita
de nova població, a poder ser més jove i més formada. Així i tot el rebuig és
la nostra reacció.
Però
tornem als atemptats. Brutals, terroristes (és a dir, sense cap base lògica més
que la de produir el terror, una violència indiscriminada i cruel). S’atribueix
a l’islam o els islamistes, perquè ho fem anar pel broc gros.
No
hem considerat que la violència més cruel l’exerceix l’islamisme sobre les
dones i sobre els musulmans en general. Aquí a Europa arriben les molles, les
escorrialles. Però són terribles.
Vaig
sovint a un poble de platja de Tarragona on hi viuen molts magrebís,
suposadament musulmans. Els homes es vesteixen com nosaltres, els occidentals.
Van al bar on veuen en antenes parabòliques ves a saber quines emissores i
alguna vegada, també van a resar a la seva mesquita, que no és altra cosa que
un magatzem reciclat.
Per
la tarda, quan es fa fosc, les dones surten de casa tapades fins als ulls,
carregades de criatures i s’acosten a la platja, on la seva prole gaudeix dels
banys de mar. Els homes naturalment no hi són. Novament estan al bar, resolent
conflictes.
I
els imams, quina és la seva funció? Encara que no sabem massa coses de l’Islam
i dels musulmans, però sí sabem que no tenen una autoritat suprema, una espècie
de Papa. Moltes vegades si que hi ha la coincidència entre el poder civil —el
rei—i el representant de la seva religió, el màxim interlocutor de Mahoma a la
terra.
Davant
de la brutalitat dels atacs d’EI, on són els imams? Com és que no surten i
desautoritzen aquests atacs repugnants?
I
les dones, quan començaran a adornar-se que els seus homes les estan
maltractant d’una manera ignominiosa, indigna d’éssers humans?
El
problema pel món musulmà no és occident, sinó les sectes integristes islàmiques,
embogides i ignorants que són incapaces de reflexionar i modificar la seva
covarda i miserable conducta. I els principals afectats, no és el món
occidental, sinó el món musulmà que en sofreix les conseqüències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada