Un altre 20 N

El Govern del PP ha elegit un dia especial —el 40è aniversari de la mort d’un dictador sanguinari— per confirmar que el seu govern és continuïtat del que va deixar Franco fa 40 anys, i per confirmar-ho, han tornat a legislar contra els catalans.

El joc brut de l’Estat és una constant i, a més, hem de sentir i suportar les mentides i el cinisme del president Rajoy i dels seus correligionaris.
Ara ens diuen que aportaran diners a Catalunya —els nostres diners— si no ens apartem del bon camí, i ho diuen sense posar-se vermells. Qui collons són aquesta gent per pontificar sobre quin és el bon camí? De bon camí només n’hi ha un: la democràcia, i demòcrates està clar que no n’hi ha al govern de Rajoy. Jo els agrairia que diguessin que no poden suportar els catalans perquè es queixen quan se’ls ofèn i se’ls maltracta, que es queixen quan el finançament de l’estat del benestar és redueix a Catalunya i, per tant, als catalans. I per postres, aquests catalans ara diuen que volen marxar d’Espanya, d’aquesta Espanya casposa i corrupta (aquí també hi ha corrupció), que governa de forma injusta per afavorir els rics i els amics.

A Ciutadans i Vox no els agrada que es consulti als ciutadans i per això han presentat una denúncia a l’Agència de Protecció de Dades, i aquesta ha multat a dues entitats cíviques impecables. ¿Aquesta Agència no ha considerat convenient multar al govern per la filtració del ministre de l’interior quan va donar dades dels jutges que havien participat en la redacció d’una Constitució Catalana? ¿O li sembla bé que el ministre de l’interior filtri notícies —encara que siguin falses— d’autoritats catalanes amb l’únic objectiu de escampar la merda?

Ciutadans, per boca de la senyora Arrimadas, imputa als catalans tenir el deute més alt de totes les comunitats i afirma que l’Estat ha hagut de posar diners de tots els ciutadans per aquest finançament. La senyora Arrimadas sap que això no és cert (i si no ho sap ha de plegar). No fa gaire que es va publicar l’article de la professora Marta Espasa on s’explica que des de l’any 2010 fins al 2013 els diners públics (la distribució percentual entre l’estat i les comunitats) van sofrir un transvasament des de les comunitats a l’estat central de 8 punts, i això és una quantitat de diners immensa, sense res que ho justifiqui perquè les comunitats han seguit assumint responsabilitats, mentre que l’estat només té al seu càrrec el sosteniment de les parades militars, les operacions del pare del president Rajoy i el sosteniment de la cabra de la Legió.

Llegeixo que les enquestes diuen que C’s trauran un molt bon resultat a Catalunya. Si ho votem els catalans no em quedarà més remei que aguantar-me, però la meva decepció serà total. Com pot guanyar a Catalunya un partit anticatalanista, sense altre ideari que el anar “en contra de”, com pot tenir un sol diputat aquest partit dirigit per espanyolistes ambiciosos i sense ètica?

Si els catalans els cedim un sol diputat, després no ens podrem queixar. Ciutadans no enganya. Des del primer moment sabem qui són i què volen. I hauran aconseguit el que persegueixen, homogeneïtzar el país, fer desaparèixer les diferències, fer desaparèixer la diversitat. Del català com a llengua en mans de C’s mai més se’n sabrà res. De Catalunya com a país faran tot el que podran per fer-lo desaparèixer. Què trist...