El somriure de la Mona Xita ¿o era la Mona Lisa, o potser la vicepresidenta Soraya?

Una altra vegada la vicepresidenta Soraya es mofa dels catalans. Avui, quan ha donat la notícia de que l’Estat transferia cent i escaig de milions als catalans (dels més de tres mil que deuen), ho diu rient-se’n, i diu ho fan perquè ara es porten bé.

No estic fent broma. És una cosa seriosa, una falta de respecte a tots els catalans per part d’un Govern Central que no té cap credibilitat i té una barra més que notable.

Ja en comencem a estar tips de que a més de quedar-se els diners generats pels catalans, després, afirmin amb tot el desvergonyiment, que són diners de tots els espanyols, que ens cobren interessos del tristament famós FLA, i a més, se’n riguin.

La senyora Soraya, potser no sap com funcionen les coses dels diners entre l’Estat i Catalunya. Per si no se’n recorda li ho explico:

L’Estat recapta tots els diners d’impostos a Catalunya i en retorna els que li sembla. El finançament de Catalunya hauria de discutir-se, les bases, com es fa el repartiment, els imports, cada cinc anys, però el Govern Central diu que ara no toca perquè a ells no els dóna la gana. I poc a poc, cada vegada es queda més diners dels catalans (i també de les altres comunitats autònomes). És cert que l’Estat Central té moltes despeses, ha de construir milers i milers de quilòmetres de noves vies d’AVE, on no hi viatja ningú, ni s’espera que en el futur s’omplin, ha de pagar resolucions de contractes mafiosos com els de Castor, ha de donar prebendes a les elèctriques per conceptes que ningú entén, ha de permetre que les grans societats —les de l’Íbex—, tributin a menys del 10% de l’impost de societats, ha d’aprovar amnisties fiscals perquè a la llista hi ha noms molt coneguts i són gent que no està acostumada a pagar impostos, ha de repartir sobres amb diner negre als membres insignes del seu partit, ha de mantenir la cabra de la Legió, i moltes altres coses, totes elles necessàries. I més, perquè l’Estat Central necessita aquesta prova de magnificència, de ser el país del món amb més quilòmetres d’AVE, amb més atur, amb menys recursos per reduir la pobresa, i amb més retallades a l’educació i la sanitat, amb menys recursos per combatre la corrupció, amb més intervenció en la justícia quan li convé, amb més desigualtat social i també moltes altres coses.

Grosso modo, per cada cent euros en retornen només 90, els demés se’ls queden. El que seria just és que els catalans enviéssim a Madrid els nostres homes de negre per veure com es gasten aquests diners el Govern Central, i si no hi estiguéssim d’acord, de forma immediata intervenir-los, desposseir-los dels seus càrrecs en mala hora guanyats, i crear una comissió per aprovar, si correspon, factura per factura tots els diners que el Govern Central es gasta amb els nostres diners.

Si és fes d’aquesta manera veuríeu com de forma immediata la rialla de la senyora vicepresidenta es congela de forma immediata i deixa de comportar-se com una col·legiala que ha fet trampa en els exàmens.