“Los periodistas no pueden ser objetivos ni carecer de perspectiva. Pero es su deber respetar el pluralismo, y ser ecuánimes.”

Aquest és l’acabament d’un article d’Albert Chillón a El País que m’ha cridat l’atenció (http://ccaa.elpais.com/ccaa/2015/07/09/catalunya/1436463921_182730.html).

Chillón, autor d’articles moltes vegades conjuntament amb Lluís Duch, em mereix un respecte per la forma i contingut de les coses que diu.

Aquesta vegada no he entès què pretén el Sr. Chillón. S’ha posat la toga de jutge i comença a repartit estopa a tort i a dret contra el sectarisme i la falta d’equanimitat dels mitjans catalans (esmentat de forma concreta a TV3 i Catalunya ràdio).

Per fortuna el mateix dia tinc ocasió de llegir al El Punt-Avui un article de Marta Rojals sobre el mateix tema que em tranquil·litza (http://www.vilaweb.cat/mailobert/4425100/tv3noemrepresenta-qui-ho-fara.pdf). D’alguna manera diu: Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà? I exposa ordenadament que en les tertúlies i programes d’aquests mitjans sempre a més de poder exposar la seva opinió els sobiranistes de tot color, també ho poden fer els unionistes de tot color.

Quan anem als mitjans “democràtics” de l’estat espanyol, el desert d’opinió, l’absència absoluta de persones que puguin defensar altres tendències que no siguin l’Espanya indivisible heretera dels valors universals, resulta absoluta. Ni una opinió a favor, ni un argument.

Així doncs Sr. Chillón, com és que no comenta el fet rellevat en aquesta qüestió: la mordassa posada sobre la boca d’opinadors que defensin una altra cosa, una altra idea que no sigui aquesta Espanya casposa, de la por i corrupta del Sr. Rajoy.