La Unió Europea es va crear per resoldre, amb consens i
cooperació, problemes com el de Grècia.
El que hi ha hagut fins ara ha sigut acritud, retrets,
males cares i desig de venjança. La resolució imposada per la Unió Europea a Grècia,
ho sap tothom i és profecia, no soluciona res de res. Es guanya temps i dintre
quatre dies s’haurà d’afrontar de nou aquesta qüestió. També hi ha hagut manca
de memòria per part de tots els països participants en la decisió. En el cas d’Espanya,
hem vist a un president Rajoy que a banda d’inflar les galtes i veure’s més
abandonat que un gos a l’estiu en vacances, ha celebrat que els grecs segueixin
patint quan més temps millor. S’ha oblidat que si la Unió Europea ha ajudat a
Grècia també ha ajudat a Espanya (o és que no hem rebut diners de Europa durant
molts anys?).
El cas més llastimós probablement és el d’Alemanya a
qui la historia no afavoreix gens ni mica i intenta oblidar-se de les diferents
guerres mundials i dels diferents perdons del deute dels quals s’ha beneficiat.
Estic dient que hem d’abaixar-nos els pantalons davant
dels grecs? No. Però si sabem (fora de quatre ignorants) que les mesures de la
Unió Europea no resoldran el problema de Grècia i si sabem que de teories
econòmiques n’hi han tantes com d’economistes, per què persisteixen en aplicar allò
que ja hem provat durant 7 o 8 anys i no ha resolt res?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada