(carta enviada a l'avui per la seva publicació, 6.2.2015)
Publicada el dia 15.2.2015:
Publicada el dia 15.2.2015:
És
clar que el bipartidisme, pels que se’n beneficien, és un bé que cal defensar
amb totes les armes, encara que això suposi trencar comportaments ètics (ara en
diuen línies vermelles). Estem veien com membres destacats del Govern i del
partit que governa com, en el cas Monedero, utilitzen tots els mitjans de l’estat
per qüestions partidistes. Així tenim l’inconscient ministre d’Hisenda
proferint amenaces a ciutadans, i la senyora vicepresidenta del Govern, suposadament
una persona assenyada, com recorda la idea que els impostos són per poder
atendre les necessitats dels ciutadans, des de l’educació a sanitat, oblidant-se
que el seu partit ha estafat als seus conciutadans milions d’euros “negres” en
el pagament d’unes sumptuoses obres en la seva seu madrilenya. O és que això
senyora vicepresidenta no és una estafa multiplicada per cent del que ha fet el
senyor Monedero, tot i que ja ho ha regularitzat?
La Hisenda
del Sr. Montoro ha tingut la barra de qualificar que el frau del diner negre
del PP només és imputable a qui ha cobrat l’import de les obres, l’arquitecte.
On és la Fiscalia per imputar a hisenda?
I
pel que fa a Catalunya hem vist com el CGPJ obre un expedient al Jutge Vidal a
qui li imputa dues faltes “molt greus” que, per qualsevol ciutadà aquesta
actuació segur que la inclourà en l’àmbit Constitucional de la llibertat d’expressió. El
que ja no està tan clar és si la demanda de la Fiscalia General d’imputar al
jutge Vidal no entra dins el camp de la prevaricació, doncs com és sabut la
fiscalia té com a funció fer que s’apliquin les lleis i no que s’apliquin
de forma injusta.
Ens
sobta a alguns ciutadans que el TSJ de Catalunya hagi dictaminat amb severitat (i
amb desconeixement) sobre l’ús de la llengua a l’ensenyament, determinant que a
les escoles catalanes s’hagi d’utilitzar un 25% en castellà, quan la immersió
lingüística havia rebut totes les felicitacions dels pedagogs de dins i fora
del país i no havia creat cap problema. Ara, impulsats per aquells partits que
només demanen soroll i crec jo que odien tot el que fa olor de català, aquest
alt Tribunal dóna exemple redactant un 2% de les sentències en català. On queda
el respecte a la llengua catalana?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada