(carta enviada al diari ARA per a la seva publicació, 8.2.2015, publicada el dia 11.2.2015)
A
rel de la redacció d’una proposta de Constitució catalana per un freelancer —el jutge Vidal—, han sorgit
algunes dures crítiques, no ja del Govern espanyol, com era esperable per la
seva poca cordura, sinó també per persones a les que se suposa una mica de
seny. Només a títol d’exemple vaig sentir a Pilar Rahola que venia a dir: què
hi fa un jutge redactant una Constitució quan això és la feina d’un Parlament o
de tot un poble? He esmentat a la Rahola, però n’hi ha molts d’altres.
La
crítica em sembla força raonable, perquè sabem que les totes constitucions han
sigut redactades pel poble, que es reuneix un dia en un gran parc i allí, sobre
la marxa, va decidint quins seran els articles que en formaran part. Una de les
Constitucions més valorades per la democràcia és la dels EUA que comença amb “We, the people”, el que ens dóna pistes
per afirmar que va ser redactada en alguna esplanada on hi cabés tot el poble
americà (que llavors no ho sabia que era un poble), i els senyors John Adams, Benjamin Franklin, Alexander Hamilton, John Jay, Thomas Jefferson i George Washington,
no hi devien tenir res a veure, només eren uns homes que passaven per allí.
Així
doncs, tot i aquestes “encertades” crítiques, a mi no em sembla tan inútil que
una persona o grup de persones, amb coneixements jurídics i amb estimació cap a
al seu país, faci aquesta feina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada