Els senyors de la CEOE

Darrerament el president de la CEOE està parlant pels descosits. Es veu que té un problema d’incontinència verbal, derivat del seu llarg silenci, complaent, quan l’anterior i corrupte president de la CEOE.

Per no carregar els neulers només a Joan Rosell, president de la CEOE, he volgut veure a la seva pàgina web qui més formava part de la junta directiva; m’he trobat en una definició de què és aquesta junta, però amb una absència dels noms dels seus components. Serà que no se’n senten gaire orgullosos? No ho sé, però no puc fer cap comentari sobre ells perquè s’amaguen en un anonimat absolut.

La premsa publica les declaracions de la patronal, en boca de Rosell. El titular, de El País de 6.2.2013 referint-se al cas Bàrcenas, diu: “La patronal considera que el escándalo es “catastrófico” para la imagen de España”. És veritat, és un escàndol catastròfic i em fa sentir molt emprenyat perquè fins ara no em queda més remei que formar part d’això que se’n diu Espanya i, per tant, alguna cosa em toca d’aquesta catàstrofe.

El que m’intriga és per què Rosell està escandalitzat quan ell forma part dels consells de moltes empreses en les que s’han fet pràctiques poc ortodoxes i, sobretot, per què ara s’escandalitza i no abans quan el seu antecessor, un delinqüent de primera fila, va robar, mentir, estafar i no sé quants més delictes. La directiva de la CEOE no coneixien totes aquestes pràctiques? És que realment eren (i són) més rucs que una sola de sabata? És costum callar quan el problema el té a casa?

A rel del cas Bárcenas han sortit una sèrie d'empreses amb pràctiques corruptores, unes empreses amb les que cada dia Rosell s’asseu a taula. Rosell no hauria de ser una mica més sensible a aquesta corrupció, que té tan a prop i coneix tan bé?

No fa gaires dies, a la Catalunya ràdio, Rosell feia un discurs d’ètica. Deia que en bona part la culpa de tot plegat -la corrupció- és de la societat (!) perquè els pares, quan el fill ha fet alguna trapelleria a l’escola, sembla que el felicitem, o quan els avis (que ja sabem que són dolents perquè estan jubilats) treuen, a través de la seva cartilla de la SS, un medicament pel fill també ens sembla fantàstic.

Fa bé Rosell de parlar d’aquestes coses, més, quan la seva plataforma, la de les grans empreses, és on, com tots sabem, paguen els impostos més reduits, no perquè no tinguin beneficis, sinó perquè fan servir tots els mecanismes, para-legals que estan al seu abast, entre ells el tenir filials en paradisos fiscals, com és el cas de totes les empreses de l’Íbex. Però segons Rosell això no afecta a l'ètica.

Els tècnics d’Hisenda afirmen que el 75% del frau es concentra en les grans empreses, de les que Rosell és l’il·lustre president de la seva patronal.

 Avui, Rosell torna a la càrrega. Ara ens diu que no es creu que hi hagi 6 milions d’aturats i desqualifica a l’INE. Segur que s’ho mereixen, perquè quan ell va als restaurants de cinc forquilles o als consells d’administració que li paguen quatre xavos per la seva col·laboració i consells, no es troba pas amb tanta gent que busqui feina. Pot tenir alguna relació aquest exabrupte de Rosell amb el fet del lamentable resultat de la reforma laboral propiciada per la CEOE i el Govern Popular? Voldria pensar que no, perquè si fos així, a més de rucs, hauriem de qualificar de miserables a aquests directius.

De tot plegat se’m acut només una cosa: ara estem en temps de silenci i temps de contrició. Seria molt més saludable que els senyors de la CEOE, juntament amb molts polítics, deixessin de garlar i fessin una confessió pública de la seva incompetència i dels seus errors (i no parlo dels que hagin fet alguna malifeta).

Potser és demanar molt, però Joan Rosell faria bé quedant-se calladet i deixant de dir bestieses, per més que li garanteixi una primera pàgina a un diari.