No cal dir que estem en una profunda crisi, i
no analitzaré ara els seus orígens. La història ens explica que, sovint, les
societats, hem de lluitar amb situacions complexes. També ens explica que quan
això passa, calen uns líders excepcionals.
La conjunció astral no ens ha afavorit amb
aquests líders excepcionals i tenim els que tenim. Uns pobres individus, plens de tantes
ambicions com d’incompetència i misèria moral.
El resultat d’aquesta laissons
dangereuse, no és altra que un pacte entre governants
i financers, un pacte que ens ha dut a un aprofundiment de la crisi, a un empobriment
de les classes mitjanes i humils, i a un enriquiment de les classes poderoses
—les mateixes que han provocat la crisi—.
L’acció
conjunta del Govern i la CEOE, han aconseguit millorar la productivitat del
país
En base a la reducció salarial, el Govern ha
aconseguit millorar la productivitat. Al mateix temps ha aconseguit que les
desigualtats socials augmentin. El Govern afirma que això és un bon senyal.
En plena crisi bancària amb nombrosos executius
bancaris imputats i condemnats per delictes d’estafa, apropiació, etc. el ministre
Guindos proposa una llei per treure ferro a la normativa actual (que ja veiem
on ens ha dut) que permetrà, que autèntics xoriços de pota negra, puguin
posar-se (o continuar) dirigint un banc (als que el Govern —no els ciutadans—
hem regalat bona part dels nostres recursos).
El
Govern protegeix els bancs dels impostos sobre dipòsits que pretenen algunes
Comunitats
Per protegir els “pobres bancs” —que només han
rebut milers de milions d’euros per gratificar-los per la seva nefasta
actuació— el Govern ha creat un impost estatal sobre dipòsits, de tarifa 0, a
fi que ningú els pugui fer aportar ni un euro per aquest concepte, per
compensar el desastre que ells mateixos han provocat.
Els
bancs no paguen les despeses comunitàries dels pisos que s’adjudiquen
Els banquers que, d’acord amb unes hipoteques
amb clàusules abusives, desnonen habitatges i se’ls adjudiquen, no paguen les
despeses de la Comunitat. Ara, gràcies a la Llei Gallardón, les Comunitats
tenen encara més difícil pledejar amb uns banquers barruts que posen en funcionament
aquestes pràctiques.
La premsa informa que mentre a Espanya els
bancs que actuen com els peta, tenen premi, als EUA, se’ls imposen fortes
multes per aquestes pràctiques (Una dotzena de bancs, entre ells els Sovereing filial
del Santander, han pagat una multa de 6.500 milions d’euros que els ha imposat
la Reserva Federal).
El Govern hauria d’explicar —abans de dimitir
en bloc— quines són les inconfessables relacions que mantenen amb la banca. I
els banquers haurien de saber que tan corrupte és el que para la mà (el
Govern), com el que l’unta.
Desitgem que ben aviat es trobin tots junts a
la presó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada