divendres, 25 de gener del 2013

Un govern amb interessos inconfessables


No cal dir que estem en una profunda crisi, i no analitzaré ara els seus orígens. La història ens explica que, sovint, les societats, hem de lluitar amb situacions complexes. També ens explica que quan això passa, calen uns líders excepcionals.

La conjunció astral no ens ha afavorit amb aquests líders excepcionals i tenim els que tenim. Uns pobres individus, plens de tantes ambicions com d’incompetència i misèria moral.

El resultat d’aquesta laissons dangereuse, no és altra que un pacte entre governants i financers, un pacte que ens ha dut a un aprofundiment de la crisi, a un empobriment de les classes mitjanes i humils, i a un enriquiment de les classes poderoses —les mateixes que han provocat la crisi—.

L’acció conjunta del Govern i la CEOE, han aconseguit millorar la productivitat del país

En base a la reducció salarial, el Govern ha aconseguit millorar la productivitat. Al mateix temps ha aconseguit que les desigualtats socials augmentin. El Govern afirma que això és un bon senyal.

Al front d’un banc ja s’hi pot posar —legalment— a un xoriço.

En plena crisi bancària amb nombrosos executius bancaris imputats i condemnats per delictes d’estafa, apropiació, etc. el ministre Guindos proposa una llei per treure ferro a la normativa actual (que ja veiem on ens ha dut) que permetrà, que autèntics xoriços de pota negra, puguin posar-se (o continuar) dirigint un banc (als que el Govern —no els ciutadans— hem regalat bona part dels nostres recursos).

El Govern protegeix els bancs dels impostos sobre dipòsits que pretenen algunes Comunitats

Per protegir els “pobres bancs” —que només han rebut milers de milions d’euros per gratificar-los per la seva nefasta actuació— el Govern ha creat un impost estatal sobre dipòsits, de tarifa 0, a fi que ningú els pugui fer aportar ni un euro per aquest concepte, per compensar el desastre que ells mateixos han provocat.

Els bancs no paguen les despeses comunitàries dels pisos que s’adjudiquen

Els banquers que, d’acord amb unes hipoteques amb clàusules abusives, desnonen habitatges i se’ls adjudiquen, no paguen les despeses de la Comunitat. Ara, gràcies a la Llei Gallardón, les Comunitats tenen encara més difícil pledejar amb uns banquers barruts que posen en funcionament aquestes pràctiques.

La premsa informa que mentre a Espanya els bancs que actuen com els peta, tenen premi, als EUA, se’ls imposen fortes multes per aquestes pràctiques (Una dotzena de bancs, entre ells els Sovereing filial del Santander, han pagat una multa de 6.500 milions d’euros que els ha imposat la Reserva Federal).

El Govern hauria d’explicar —abans de dimitir en bloc— quines són les inconfessables relacions que mantenen amb la banca. I els banquers haurien de saber que tan corrupte és el que para la mà (el Govern), com el que l’unta.

Desitgem que ben aviat es trobin tots junts a la presó.