El professor Muns s’ha quedat curt. Sense
contradir la seva afirmació, cal complementar-la. No només la classe política,
sinó també els líders econòmics (i aquí s’ajunten els grans “empresaris” i els
grans “economistes” que, uns han fracassat intel·lectualment —els economistes—
i els altres han fracassat com a líders —no com a estafadors o incompetents,
activitats en les que han mostrat la seva excel·lència—).
La Sra. De Cospedal diu que no ha suprimit
els serveis d’urgència sanitària de la seva Comunitat, quan bona part de la
seva població ho desmenteix. Si només fos aquesta mentida no seria preocupant,
però el cas és que, dia a dia, la senyora de Cospedal menteix, i també ho fan
el president del govern, la vicepresidenta i els seus ministres. I quan això és
converteix en un costum i en una pràctica diària, llavors cal que ens preocupem
i fem alguna cosa per resoldre-ho.
L’atenció sanitària, contràriament al que
pensen la majoria dels polítics, no és gratuïta. La paguem entre tots! El que
passa és que aquests polítics que ara retallen, han sigut incapaços
d’administrar els recursos escassos. Aquell mantra
liberal que cadascú s’espavili, no és vàlid per a la sanitat ni per a l’educació.
Ja ens hem espavilat. Ho paguem amb els nostres impostos. Però no podem
controlar un Govern que prioritza la despesa en armes —la senyora Chacón va
deixar un forat de 40 mil milions d’euros— en perjudici de la despesa social,
ni podem controlar un Govern que consumeix el 70% del pressupost en ddespeses inútils, quan la
majoria de la despesa útil, està sota la responsabilitat de les Comunitats. Ni hauríem
de mantenir en el poder a un Govern, quan el partit que li dóna suport, és el Guiness de la corrupció (i encara s’atreveix
a repartir moralina!).
I una breu referència al cas Bárcenas. Si
Rajoy i Cospedal van tallar en el seu dia aquestes pràctiques, vol dir que en
van tenir coneixement, i el deure d’un ciutadà honorable és denunciar un
delicte quan es coneix. Per què no ho va fer el Sr. Rajoy o la Sra. Cospedal?
Ara, hem d’esperar que s’aclareixin moltes
actuacions, no només del Govern, sinó també de les empreses corruptes que van “donar”
uns diners a canvi de tenir unes prebendes. Els presidents d’aquestes
companyies haurien d’anar a la presó, on han de trobar-se amb els seus antics interlocutors,
per continuar amb les converses i els negocis interromputs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada