Delenda est Hispania

 

Tots en som testimonis,. Una vegada més que els fets van per davant de les idees i els ideòlegs van mig perduts. S’han trobat que de cop i volta, quan ja semblava que la nació catalana havia deixat d’existir, la reivindicació és més forta que mai. Potser ingènua, potser confusa, però sobretot, sentida emocionalment, sentimentalment i patriòticament.

Dins aquesta voràgine d’esdeveniments i a la fi de tenir la millor informació possible, llegim, arguments i contra arguments, en favor i en contra del dret a decidir, de tenir institucions de l’estat pròpies i de tenir un estat independent.

Entremig d’aquestes turbulències, surten alguns empresaris, o millor dit, gestors que s’han apropiat d’empreses, algunes vegades per mètodes més que discutibles, que prenen cartes en aquest assumpte i estan preocupats pel que en diuen “el seu negoci”, i no només això que seria molt lícit, sinó que entren en camps de mines, i tenen la barra de pressionar als poders polítics establerts legalment perquè facin el que ells creuen més convenient pels seus interessos. Forma part d'aquelles inconfesables relacions entre polítics i l'establishment que ha garantit en els darrers 300 anys la preminència de l'espanyolisme més ranci.

Així doncs amb la finalitat de rearmar-me amb dades i arguments he començat a llegir “Delenda est Hispania” d’Albert Pont. Només he llegit la introducció i ja estic emocionat. No m’he pogut resistir a fer un comentari d’urgència abans d’acabar de llegir-lo complert.

De qualsevol manera esmento algunes frases:

L’Estat català no serà viable ni política ni socialment si no és capaç d’integrar totes les sensibilitats de la societat catalana, i no només aquelles que provenen del sobiranisme més radical.

Passi el que passi, arribarem allà on arribem, al final del camí hem de poder continuar mirant als ulls dels nostres germans, amics, veïns i coneguts, amb independència del seu origen o convicció personal.

Cada vegada es fa més evident la debilitat de les nostres institucions d’autogovern, com de la nostra classe política i econòmica, davant d’una Espanya irreconciliable.

Allò que alguns anomenen establishment català, la nostra pròpia classe política, la nostra comunitat autònoma i les seves institucions, també són Espanya. Les inconfessables complicitats personals amb les grans corporacions empresarials espanyoles, només garanteix la preeminència política, econòmica i ideològica de l’espanyolisme.

L’Estat espanyol és el resultat del trencament de la nostra pròpia història. No som un territori voluntàriament sotmès a la sobirania d’una Castella que s’ha apropiat d’Espanya, ni som el patrimoni del seu rei i de les seves institucions.

Els nostres avantpassats varen originar el pactisme que va inspirar Grotius, la representació de classes, la separació de poders, els antecedents de la sobirania nacional, el sotmetiment reial a les constitucions i a l’imperi de la llei. Vàrem tenir la primera monarquia europea que fonamentava els seus drets polítics, n o pas per legitimitat divina, sinó en la seva designació civil.

El llibre està dividit en tres parts:

1.    Exposició de fets i motius

2.    L’objectivació de la independència

3.    Alea Iacta Est

Unes 500 pàgines que prometen ser un conjunt d’informacions objectives que volen destruir el mite de la impossibilitat del que és possible. El preu 22,9 euros.

El llibre està publicat pel Centre Català de Negocis i Carta Blanca Viena Edicions. Naturalment les grans editorials s'hi deuen haver posat de cul.