La cimera contra la crisi

CAREC, un comitè de savis: entre el mètode naïf i la verborrea

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2011/03/23/12/22/d2ff48f5-6cfc-48ef-be85-f5e756b9be7c.pdf

Ahir va tenir lloc la cimera contra la crisi. Tothom estava delerós de veure a on havien arribat aquests savis i quines eren les seves recomanacions. Però, qui més qui menys, vam quedar una mica decebuts.
Les receptes, les de sempre. Hem de treballar més i més eficaçment. Hem d’aconseguir finançament per altres vies (el que vol dir un reconeixement a que el sistema financer i els seus directius, no són de fiar). I, sobretot, hem de fer moltes altres coses. Un informe sense prioritats i sense cap idea clara.

Per mostrar aquestes necessitats i donar exemple, la cimera es va encetar a les 12 del migdia (deuen ser uns homes i alguna dona, però poques, que no estan acostumats a llevar-se de bon matí). No sé l’hora en que van acabar, però suposo que no devia anar més enllà de les dues, que a aquella hora ja s’ha fet gana, i la crisi tampoc es resoldrà perquè es retardi algunes hores la discussió de les mesures per combatre-la .



L’Informe (48 pàgines)

Una primera idea central de l’informe que presentem des del CAREC és que cal aprofitar la crisi per facilitar una transformació en profunditat de la nostra economia.
Ja hi som! la crisi és una oportunitat! I això qui ho diu, aquells que no la pateixen? N’estic fart d’aquest tipus d’expressions...

La tercera idea vertebradora és que abans de construir cal eliminar. Cal acabar amb les barreres, rigideses i privilegis de tot tipus que llasten la nostra economia. Els empresaris catalans ni volen ni esperen subvencions i ajuts. Només demanen poder treballar en igualtat de condicions amb els seus competidors en altres països, traient traves i obstacles innecessaris i costosos.
Fa bonic, si no fos... perquè ho diuen aquells que tenen els privilegis d’una concessionària, d’una tribuna privilegiada, d’una gran empresa que detenta el quasi monopoli...

2.3 Un altre dèficit persistent: la productivitat
Per canviar el signe d’aquesta espiral negativa, que es retroalimenta, el factor clau és la productivitat. En un context d’unió econòmica i monetària, en el qual no hi ha possibilitat d’utilitzar les devaluacions com a estratègia competitiva, el paper de la productivitat és decisiu. Especialment quan l’economia mostra propensions a la inflació superiors a la dels països del seu entorn, partint d’un nivell de productivitat relativament baix, i quan ja no resulta possible optar per un model de creixement extensiu basat en importar mà d’obra poc
qualificada.
Aquest és un enunciat que, a l’hora de les recomanacions es transforma en una demanda de millora de la productivitat, del sector públic ! Del sector privat, només han deixat anar la pedra i han amagat la mà. Han parlat en l’exposició de la productivitat en general, amb una referència a la mà d’obra poc qualificada i desprès, fent un salt mortal, parlen de la necessitat de millora al sector públic. Ni una paraula de millorar l’organització de l’empresa -fonamental en la productivitat de l’empresa.

Mesura de reactivació: vies de finançament alternatives al crèdit bancari
• Justificació:
Durant els propers anys, i mentre té lloc la reestructuració i sanejament del sector financer, la
capacitat de finançament de les empreses catalanes dependrà en major mesura que en el
passat de la generació de recursos interns i d’altres fonts de finançament aliè diferents del
crèdit bancari.
El Comitè té clar que el sector bancari no fa les funcions que li pertoquen i que les que fan, les fan malament. Ara bé, ni una recomanació de canviar els equips directius i enviar els consells d’administració de tot el sistema financer davant del jutge. La seva recomanació es transforma en cercar mecanismes alternatius. Doncs mira que bé!

Finalment, quan es parla de l’esperit emprenedor, hi posen la cirereta:
• Recomanacions:
- Apropar el món empresarial a les escoles, ja sigui convidant empresaris,
organitzant visites a empreses, o introduint el concepte de creació d’empreses en
alguna assignatura o joc.
No en volia sentir d’altra, que se’n ocupi l’escola! Es com quan sents determinats governants (Rodríguez Zapatero, Mariano Rajoy, o empresaris com Emilio Botin i molts d’altres, que recomanen l’aprenentatge de tres o quatre llengües, i pel que fa a ells, els uns ni s’attreveixen a construir una frase en anglès i els altres, que si s’atreveixen -Botin- fan pixar de riure. I consti que tots ells han nascut amb la flor al cul i no els ha calgut preocupar-se de les coses materials des de la seva més tendre infància).