Els banquers decideixen

La insuportable trivialitat dels banquers (i caixers)

Sento el Sr. Botin a la TV reclamant que els bancs que no han rebut cap ajuda de l’Administració no haurien de pagar cap impost suplementari perquè s’han portat bé. Sembla una cosa ben correcta i raonable. Qui ha fet bé la feina no ha de pagar per compte dels que no l’han fet bé.
Però els bancs espanyols -inclòs el del Sr. Botín- han fet bé la feina? Doncs francament no n’estic tan segur. Veurem perquè.

Els bancs (i les caixes) espanyols han estirat més el braç que la mànega. S’han endeutat amb altres bancs europeus i molt especialment amb el BCE (Banc Central Europeu). Ara han de tornar els diners i sembla ser que no poden. Però els bancs no cal que se’n preocupin. El BCE els renovarà els crèdits sense cap problema, i on no arribi el BCE arribarà el Govern espanyol, doncs es tracta només d’un problema de liquiditat, es a dir, el mateix problema que ha fet que tanquessin centenars d’empreses degut a que els bancs els han negat aquesta liquiditat, però els bancs tenen barra lliure i les empreses no.
Els crèdits del BCE són crèdits ”tous” el que vol dir a un tipus molt favorable (pels bancs).

L’informe del BIS de 13.6.2010 diu que els bancs europeus tenen com a deutors a Espanya (i els seus bancs i les seves empreses) per més de 600 mil milions d’euros.
També cal dir una cosa, que hi ha imprudència temerària per part de qui rep els crèdits i sap que no els podrà tornar (els bancs espanyols, l’endeutament del Govern mereix un altre capítol), i hi ha imprudència temerària per part dels bancs que els han concedit sense cap anàlisis rigorosa. Per tant, els bancs europeus que han donat aquests crèdits només mereixen una qualificació: estúpids i poc professionals.
I per part de qui els ha rebut, com cal qualificar-los? Doncs sembla prou clar que si no han sabut equilibrar el flux de tresoreria d’entrades i sortides, els hem de dir ídem de ídem, han sigut tan poc professionals que haurien de ser esborrats del mapa.
Que desprès surtin els Administracions i el Banc Central Europeu i vulgui arranjar aquesta manca de professionalitat d’aquests banquers, segurament és absolutament necessari, però el que el ciutadà no entén és perquè en aquest cas els bancs reben ajudes i les empreses no i perquè en el cas dels banquers que ja han demostrat de forma suficient la seva incompetència segueixen al front de la seva empresa.
Mentre els ciutadans hem de seguir aguantant la fatxenderia dels banquers que encara s’atreveixen a dir com ha d’actuar el govern quan ells han sigut incapaços de administrar la seva barraqueta? En un país normal qualsevol d’aquests banquers o caixers que s’atreveixen a pontificar sobre qüestions econòmiques estarien tancats a la garjola.

Però tornem però al tema inicial ¿ha rebut ajudes el Banc de Santander i és veritat el que diu el seu president?
Les informacions oficials ens diuen que només en l’any 2009 un banc del Grup (el Banco Español de Crédito), i recordem que consoliden resultats, ha rebut més de mil milions d’euros del FAAF (Fondo Adquisición de Activos Financieros), un fons que amb diners del Tresor Públic compra actius als bancs (amb compromís de recompra) per donar-los liquiditat i a un tipus d’interès que ja voldrien les empreses amb o sense problemes de liquiditat.
I si les ajudes per donar-los liquiditat venen del BCE, això no són ajudes públiques? La iniquitat, la ignorància, la fatxenderia d’aquests banquers passa de mida!

Per acabar dues idees més. Les corrupcions (com el cas dels banquers i caixers que surten als mitjans de comunicació dient bestieses interessades sense que ningú els contradigui) no són mai possibles sense un col·laborador necessari, en aquest cas els mitjans de comunicació que els fan el joc, els que publiquen les seves opinions en pàgines principals i no en les pàgines on es publiquen les paraules de la Belén Esteban, que és on correspondria.
El negoci és el negoci, però de la premsa independent ja mai més se’n ha sentit ni gall ni gallina. La premsa com a quart poder està absolutament finiquitat, no és demagògia, està a les ordres dels financers.
I també una altra cosa, tot això ho dit jo, però també ho diu un economista amb prestigi (Krugman) que en el NYT de 14.1.2010 deia: Bankers Without a Clue (Banquers sense ni puta idea).


Aquest és doncs el panorama dels millors banquers del món... Com deuen ser els altres!