Comissions bancàries

Quan els directius de bancs i caixes perden la vergonya (si és que mai l’han tinguda)

En plena crisis veiem com les entitats financeres es tornen insaciables. Ara veuen com els seus beneficis minven, degut entre altres coses a que van concedir uns crèdits que s’han tornat incobrables i, per compensar-ho, ens apugen les comissions.
Val a dir que el cobrament per comissions, si obeeix a una lògica que vol dir si tenen relacions amb els costos, resulten del tot justes i difícilment trobarem un argument en contra.
Un sistema en que uns paguin per compte d’uns altres és un sistema manifestament injust. Per tant, com a primera premissa, sí a les comissions.
Ara bé, quan això resulta d’una actuació monopolística o d’una concertació dels preus entre les entitats financeres per rescabalar-se de les disminucions d’ingressos derivats de la morositat del crèdits i de les alegres concessions i concentracions de risc que responen més als interessos dels executius dels bancs i caixes que no pas a una gestió estrictament prudent i respectuosa com correspondria a l’origen dels fons que administren aquestes entitats, llavors resulta una estafa.

Potser ens pot il·luminar si ho comparem en el servei que ens donen les gasolineres. Si arribes a la gasolinera i et trobes un empleat que t’obre el dipòsit, et pregunta què vols, agafa la mànega i t’omple el dipòsit, podríem acordar que en està fent un servei i, algunes vegades li donem una propina (pagament del servei). Per contra, si vas a una gasolinera on tu mateix has d’omplir el dipòsit i per més que et posis uns guants, et queden les mans amb pudor de gasolina, llavors no et donen cap servei, et venen un producte, tu el compres, el pagues i llestos (no cal pagar cap servei ni donar-los propina).
Ceteris paribus, quan un client d’un banc fa una transferència utilitzant un sistema informàtic, resulta que és un mateix qui fa la feina i se’ls ha de dir als banquers “xato, ja has acabat la feina...”, tant poc i tant car... No és una estafa però s’hi assembla.

És evident que avui, gràcies a la pressió dels propis bancs i a la comoditat que representa pels clients, tots tenim domiciliacions bancàries fetes dels rebuts dels subministraments de serveis de tot tipus en els nostres comptes bancaris. També és evident que això als bancs els suposa uns costos de gestió i administració de creació de sistemes informàtics adhoc en el primer moment i posteriorment un petitíssim cost de manteniment. Amén del que suposa pel banc el manteniment de quantiosos fons (apalancament) que els clients mantenen per facilitar el pagament de tots els càrrecs que els venen de les companyies que els faciliten diferents subministraments. Aquest apalancament (important) està retribuït al 0% (o tipus pròxim a 0) i de la suma de tots aquests petits capitals (quina suma és una xifra molt important) el banc o caixa se’n beneficia, perquè no li costa ni un cèntim.

Ara, la premsa ha publicat un nou increment de costos de serveis (dels que ja no te’n pots escapolir, ets un client captiu i d’això se’n aprofiten) pel qual, aquestes entitats volen engreixar el seu compte de resultats.
A títol d’exemple ¿us sembla correcte que una entitat financera pretengui (i ho aconsegueixi) cobrar 140 euros per una transferència de 15 mil euros entre comptes bancàries? o ¿us sembla correcte que una entitat cobri 3 euros per una transferència de 33 euros feta per un mateix a través de la línia oberta?
Val a dir que en ambdós casos els cost real de la transferència per l’entitat -de la qual a més ets client- és cero o molt proper a cero. La feina, repeteixo, en ambdós casos la fa un mateix. Llavors ¿d’on ve aquesta avaluació de costos? (
No cal dir que el Banc d’Espanya n’és responsable en primera instància, tot i que el que demana el Banc d’Espanya és transparència, no vol clàusules amagades, no vol lletra petita de complicada interpretació, però a banda d’això se n’hi en fot de les comissions i de moltes altres coses. Tots hem vist com ha actuat i actua el Banc d’Espanya com a supervisor de les entitats financeres. Fa el que pot però sempre amb un esperit gran de col·laboració amb el banc supervisat, perquè no vol que s’enfadi.
El banc d’Espanya demana transparència i proporcionalitat en les comissions. La transparència es dóna per la simple comunicació al Banc d’Espanya i publicació en algun racó del banc d’aquestes noves comissions (si el client no se’n assabenta de qui és la culpa? i si se’n assabenta pot anar a un altre entitat que el tractin millor?), i la proporcionalitat es dóna per allò de l’article 29.

No cal dir que les comissions en els casos d’utilització del caixer automàtics són realment sorprenents. Totes les entitats financeres han pressionat als seus clients per fer que usin aquests caixers. Això els suposa un autoservei i un estalvi de costos més que notable (es deuen haver estalviat la meitat de la plantilla). Ara bé, quan els clients ja estan instal·lats en aquesta nova tecnologia, ara resulta que et cobren unes comissions superiors si fas ús del caixer a si vas a finestreta, tot i sabent que entretens a un empleat i en definitiva encareixes el servei. ¿On és la lògica d’aquesta gent?

Crec que algun directiu hauria de sortir a explicar el perquè d’aquest augment de comissions. ¿Què és el que s’ha encarit en les gestions més normals que ara ens apugen? Si no hi ha explicació coherent, si l’objectiu és només compensar les pèrdues d’ingressos d’altres capítols, llavors el dictamen és prou clar: més val que pleguin i que algun jutge els emplaci com a imputats d’estafa.

Els bancs i caixes durant l’any 2009 -l’any en que les entitats financeres ens van empènyer al precipici de la crisi- les comissions es van apujar per terme mig entre un 7% i un 10%. També naturalment es van apujar les comissions de les transferències dels immigrants (que ja sabem que neden en l’abundància) que envien remeses als seus països i també les comissions pels donatius pel desastre d’Haití.
On han deixat la vergonya aquests directius bancaris? Quan el Banc d’Espanya intervindrà i posarà ordre entre aquests desaprensius?

Ah! me’n oblidava, la banca espanyola és la campiona europea quant a cobrament de comissions!