dilluns, 9 de març del 2009

Endesa, enlloc de donar llum dóna fum...

Els augments del preu de l’electricitat que ha aprovat el Sr. Rodríguez Zapatero i el seu ministre Sr. Sebastian, han superat el 51% d’increment en els tres darrers anys


Quan ens mitjans ens explicaven els temes de les diferents Opes que històricament s’han presentat sobre les companyies elèctriques ja es veia que algun misteri hi havia amagat.
Ara, a rel de les moltes notícies que m’arriben per diferents conductes m’he decidit a verificar els rebuts que pago d’aquesta Companyia.
La veritat que si no fos perquè em sento estafat hauria sigut hilarant, surrealista ¿Com pot ser que es facturi d’una manera tant aleatòria? ¿Com pot ser que la Comissió que vetlla pels preus de l’energia no hi posi ordre? ¿Com pot ser que un Govern que es diu socialista permeti aquest desori, connivència i estafa, a les famílies que comencen a patir de veritat perquè estem en temps de crisi?

El que he fet jo no ha sigut un estudi detallat de quins són els criteris de facturació i com i de quina manera els incompetents governants autoritzen aquest tipus de coses; el que he fet ha sigut veure uns quants rebuts, de forma més o menys desordenada, doncs no els guardo pas tots. I ¿què he vist? Doncs us ho explico:

Els rebuts bàsicament contemplen dos conceptes. Un és el de potència que suposo no és altra cosa com tantes altres, que moltes companyies facturen en concepte fix o de “mordida”, a l’estil de les comissions de manteniment de comptes que aplica la banca, tot i que cal dir que la llei els ho deu permetre i per tant res a dir (de moment). Aquest és un concepte que tot i no entenent massa per quin motiu és pot facturar (i que no se’m digui perquè ho diu la llei, doncs ja sabem que els nostres parlamentaris quan es parla de números sempre els agafa el son), encara s’entén menys perquè aquest concepte s’ha d’incrementar cada any.
L’altre concepte ja és molt més clar: el preu del quilovat. A banda de facturacions més complexes com els que tenen una facturació separada per consum punta i consum vall, aniré només al preu del quilovat i les seves successives modificacions.
Des de 2006 fins ara (3 anys) aquest preu ha sofert nou modificacions, naturalment totes a l’alça. L’increment aplicat en aquest període és del 51,68% (!) Algú que no sigui un President d’un banc o una caixa o d’una gran companyia elèctrica o petroliera ¿ha tingut aquest augment de sou? ¿No està mal, no us sembla? ¿Quin nom se us acut per parlar d’aquest espoli? Hem de pensar que les companyies elèctriques no fan pas el que volen (hi, hi,hi,... ha..ha..ha...), sinó que el Govern els ha d’autoritzar les tarifes a facturar.
Els usuaris, tot i que les companyies han rebut ingents quantitats de diners pel concepte de Costos de Transició a la Competència (un concepte inventat, ja que no hi ha competència de cap tipus i només hi ha incompetència dels governants i dels seus protegits els directius de les companyies elèctriques), cada dia paguem l’electricitat més cara, i això és cert sense que hi hagi dents de serra, com seria d’esperar quan la producció elèctrica té alguna relació amb el petroli i el gas natural que com tots sabem el seu preu ha baixat de forma considerable (ha passat en pocs mesos de 150 a 40 dòlars/barril).
També els usuaris ens preguntem si aquests diners serveixen per remunerar més generosament (encara) als presidents d’aquestes Companyies, tal com va passar amb el Sr. Pizarro en el seu temps (que es va endur diners suficients de la Companyia per viure ell i els seus descendents opiparament fins a la fi dels segles), o com ha passat ara amb la família Entrecanales que en menys d’un any ha aconseguir unes plusvàlues de gairebé 2 mil milions (d’euros!), només canviant cromos, sense fer res de res, a no ser que es vulguin fer responsables del robament perpetrat als consumidors amb la connivència de la Comissió Nacional d’Energia i del Ministre d’Indústria.

El desordre en el mercat immobiliari i energètic és més que notable. Els protagonistes: constructores i bancs, uns i altres sense un euro a la butxaca que es pugui atribuir a la seva propietat (o és dels clients o és d’un crèdit).
El regulador i el Govern, estan fet un ridícul espantós.

Sr. President del Govern d’Espanya ¿com vol que amb aquests exemples siguem optimistes? L’únic que podem fer és renegar d’aquest Govern, d’aquest país i veure si sota un altre sistema (independent i que tingui cura dels seus ciutadans), sota una altra bandera i sota un altre país -que sigui el propi- podem ser més feliços.



(dades extretes dels rebuts emesos en les dates que se citen)

data lectura - preu quilovat
7.3.2006 ----- 0,089094
6.9.2006 ----- 0,089807
5.1.2007 ----- 0,090194
7.3.2007 ----- 0,094297
7.9.2007 ----- 0,099012
7.1.2008 ------0,099390
2.5.2008 ----- 0,102279
28.10.2008--- 0,138076
20.11.2008--- 0,138076
2.2.2009 ------0,135145
2.3.2009 ------0,135145