Telefonica és un "crack"

I el seu President encara més ...

He quedat francament bocabadat per la meva desorientació, fins al punt que estic a punt d’anar a cal psiquiatra per fer-m’ho mirar.

La premsa publica els resultats de l’exercici 2007 de les grans Companyies del país (les de l’Íbex). Entre les deu primeres han declarat uns beneficis de gairebé 38 mil milions d’euros. El dictamen dels periodistes ha estat unànime: això és un èxit.
Entre aquestes deu empreses n’hi ha quatre que són bancs, que com és sabut són empreses que intermedien. Amb una mà capten dipòsits, i amb l’altra concedeixen préstecs. De vegades (cada vegada més) es dediquen a aplicar els diners desl recursos propis o d’on convingui, a la compra d’empreses i en negocis que segueixen els interessos dels seus executius o bé altres circumstàncies de difícil identificació; cinc empreses d’aquest grup són companyies amb patent de cors, és a dir, amb preus concertats o autoritzats, el que les fa molt semblants a un departament governamental a no ser per les "mamandurries" que cobren els seus executius; i finalment n’hi ha una del ram de la construcció, un ram que com és sabut exemplar pel seu comportament.

Pel que fa a Telefonica, els comentaris són excelsos: han fet bé les coses. Així ho va certificar el seu President César Alierta, i així ho reprodueixen tots els diaris (com els van donar el dossier de premsa els periodistes no cal que es trenquin la closca, ho reprodueixen i Santes Pasques). No he vist cap comentari crític o simplement una voluntat aclaridora que expliqui com es produeixen aquests magnífics beneficis derivats d’una magnífica gestió.
Per començar, queda clar que Telefonica és l’empresa que ha batut el rècord Guinness quan a sancions per vulnerar la competència.
També és l’empresa que factura la línia ADSL més cara d’Europa i l’empresa que, a la que bades ja t’ha clavat algun concepte que ni has demanat ni has usat. És a dir, que són uns estafadors potencials (ho dic per experiència provada), i que moltes vegades se’n surten amb la seva.
Aquesta magnífica empresa i aquest magnífic President, ha sigut receptor d’un burofax (que jo li vaig enviar) en el que li explicava les meves queixes i les meves reclamacions, per un intent d’estafa per part de la Companyia. Un primer burofax el vaig enviar a l’adreça oficial de la Companyia, en aquest cas la filial Movistar (Plaza Independencia, 6, 28001 Madrid), Correus m’envia un telegrama dient que: no havien pogut lliurar el burofax per ser desconeguda la persona destinatària(!).
Envio un correu a Movistar preguntant si el Sr. Alierta era encara el President de Movistar i si l’adreça era correcta. Em diuen a tot que si, però que no es pot enviar correspondència al seu President (!): Hemos recibido una petición de información por su parte en la que nos solicita confirmar el domicilio social de la compañía (Plaza Independencia nº 6- 28001-Madrid), le confirmamos que es correcta, pero respecto a la presidencia de la compañía no podemos facilitar datos personales, puesto que nuestro departamento resuelve consultas de servicios de lineas de Movistar exclusivamente

Envio un segon burofax a l’adreça que consta al rebut de Movistar. El reben, acusen rebut però ni el contesten.

El Sr. Alierta en el seu anterior càrrec ("mamandurria") a Tabacalera, va tenir un episodi d’insider trading en la que d’un forma fosca i aprofitant el coneixement que li donava el seu càrrec sobre les operacions de la Companyia va efectuar unes operacions per compte propi en la que fa tenir la fortuna d’obtenir uns guanys de centenars de milions. El procediment es va sobreseir, però no aclarir. Evidentment amb la CNMV que tenim i amb els jutges d’aquest país no costa massa imaginar el perquè de tot plegat.

Fa cosa d'un any vaig transigir en apuntar-me a la televisió per línia (Imagenio), com és sabut és la recepció del senyal per la via telefònica que tens contractada. Ja sé que són noves tecnologies i segurament no massa esperimentades, però aquesta magnífica Companyia i els seu magnífic president, encara no han estat capaços de fer que vegi la televisió acceptablement bé.

La indefensió dels ciutadans-clients-captius, és prou clara. Els dos burofax m’han costat 50 euros, i no he rebut la més petita satisfacció per part de la Companyia, ni tenen cap intenció de donar-la. L’intent d’estafa també és prou clar i un ciutadà no pot enfrontar-se a una Companyia com aquesta.
Ja estic d’acord en donar-me de baixa de la Companyia (l’única sortida que em queda), però que no sen's vulgui fer creure que fa bé les coses!