Hem
vist com Casado i Rivera utilitzen els seus partits per crear divisió entre la
societat, com un dia darrera l’altre presenten demandes davant la justícia per
intentar accions contra la democràcia. Aquests dos nois diuen que tenen el
títol d’advocat, però no deuen haver aprés res. Denuncien delictes que no
existeixen. Mentre no hi ha cap fiscal, cap jutge, que els digui que el que
estan fent en el fons sí és un delicte, i que aquesta forma d’actuar va contra
la convivència contra l’estabilitat de l’estat i és una acció eficaç per
estendre l’odi. Naturalment, per això ho fan! Fan veure que recorren a la
justícia però en realitat segueixen aquesta dita: qui pot recórrer a la violència
no té cap necessitat de recórrer a la justícia.
Saben
que la justícia té greus fallades de funcionament i que cal refer-la de cap i
de nou. Però, heu vist que algun partit polític digués alguna cosa al respecte
en les darreres eleccions? No! Ningú ha piulat, i mireu que hi son aficionats.
Resulta
ofensiu sentir a Rivera, Arrimadas i Casado, repetint un dia darrere l’altre
que hi ha fugats de la justícia, que hi ha colpistes, i que reben diners de
l’estat, dels “nostres” impostos. I ho diuen aquells que els seus partits tenen
moltes ombres sobre la procedència dels seus diners, aquells que viuen molt per
sobre les seves possibilitats i que ningú sap d’on surten tants diners. La JEC
ha prohibit les paraules de presos polítics i d’exiliats, però no ha prohibit
la de colpistes i de polítics fugats. Que C’s i PP utilitzin mètodes mafiosos i
llenguatge tavernari de fer política, per a ells faran, però que això vagi en
contra de la convivència entre ciutadans, és un delicte que pretén destruir
l’estat que diuen protegir.
La JEC
fa el seu camí, amb una presumpta prevaricació a les espatlles, volent impedir
que Puigdemont es presenti a les eleccions properes. No els ha sortit bé. Ara,
la mateixa justícia, per motius desconeguts, ha canviat la seva forma d’actuar.
Ben segur que no estan tranquils amb l’amenaça de que la justícia europea els
deixi en calçotets.
El
Suprem segueix sent la institució amb menys credibilitat de l’estat. No ha
volgut intervenir en la decisió de rectificar la JEC, però ho traspassa als
tribunals ordinaris fent una cosa execrable: dient-los què han de decidir, cosa
que pràcticament és un delicte.
Espero
que els tribunals ordinaris decidiran, a més, que hi ha danys en les decisions
preses, de les que se’n han de fer càrrec els membres de la JEC i del Suprem,
que hauran de pagar de la seva butxaca les fiances corresponents o anar a la
presó preventiva i que, seguint el model de les seves darreres decisions,
pujaran milions d’euros.
