dimarts, 7 de maig del 2019

Delinqüents en acció


Hem vist com Casado i Rivera utilitzen els seus partits per crear divisió entre la societat, com un dia darrera l’altre presenten demandes davant la justícia per intentar accions contra la democràcia. Aquests dos nois diuen que tenen el títol d’advocat, però no deuen haver aprés res. Denuncien delictes que no existeixen. Mentre no hi ha cap fiscal, cap jutge, que els digui que el que estan fent en el fons sí és un delicte, i que aquesta forma d’actuar va contra la convivència contra l’estabilitat de l’estat i és una acció eficaç per estendre l’odi. Naturalment, per això ho fan! Fan veure que recorren a la justícia però en realitat segueixen aquesta dita: qui pot recórrer a la violència no té cap necessitat de recórrer a la justícia.
Saben que la justícia té greus fallades de funcionament i que cal refer-la de cap i de nou. Però, heu vist que algun partit polític digués alguna cosa al respecte en les darreres eleccions? No! Ningú ha piulat, i mireu que hi son aficionats.
Resulta ofensiu sentir a Rivera, Arrimadas i Casado, repetint un dia darrere l’altre que hi ha fugats de la justícia, que hi ha colpistes, i que reben diners de l’estat, dels “nostres” impostos. I ho diuen aquells que els seus partits tenen moltes ombres sobre la procedència dels seus diners, aquells que viuen molt per sobre les seves possibilitats i que ningú sap d’on surten tants diners. La JEC ha prohibit les paraules de presos polítics i d’exiliats, però no ha prohibit la de colpistes i de polítics fugats. Que C’s i PP utilitzin mètodes mafiosos i llenguatge tavernari de fer política, per a ells faran, però que això vagi en contra de la convivència entre ciutadans, és un delicte que pretén destruir l’estat que diuen protegir.
La JEC fa el seu camí, amb una presumpta prevaricació a les espatlles, volent impedir que Puigdemont es presenti a les eleccions properes. No els ha sortit bé. Ara, la mateixa justícia, per motius desconeguts, ha canviat la seva forma d’actuar. Ben segur que no estan tranquils amb l’amenaça de que la justícia europea els deixi en calçotets.
El Suprem segueix sent la institució amb menys credibilitat de l’estat. No ha volgut intervenir en la decisió de rectificar la JEC, però ho traspassa als tribunals ordinaris fent una cosa execrable: dient-los què han de decidir, cosa que pràcticament és un delicte.
Espero que els tribunals ordinaris decidiran, a més, que hi ha danys en les decisions preses, de les que se’n han de fer càrrec els membres de la JEC i del Suprem, que hauran de pagar de la seva butxaca les fiances corresponents o anar a la presó preventiva i que, seguint el model de les seves darreres decisions, pujaran milions d’euros.