Des del sofà de casa

Avui és un dia important; el preludi del 1-O.

Els polítics ens han de resoldre els problemes, que per això els hem votat. D’acord. El govern català ha fet el que li pertocava? Jo crec que sí. Per dialogar han de ser dos, com a mínim, i per resoldre el problema espanyol, cal que Rajoy estigui disposat a escoltar, a dialogar, a oferir alguna cosa que no sigui el seu dogmatisme intransigent i irreflexiu.

Per tant, avui que és un diu festiu i reivindicatiu dels catalans, no podem quedar-nos a casa. Hem de sortir al carrer i mostrar a tot el món què és el que demanem, què és el que volem.

Fixeu-vos en el que demana el govern espanyol: volen que siguem catalans, espanyols i europeus. Si diguessin que ens agradaria podríem estar-hi d’acord, però no, ells volen.

Com deia el president Puigdemont: “qui pensi que se li arreglaran els problemes que tenim amb Espanya des del sofà, s’equivoca, perquè sempre hi haurà algú altre que decideix per tu si deixes l’espai buit”. Avui doncs, no ens podem quedar a casa, i demà tampoc, i fins el dia 1-O tampoc, perquè jo diria que ningú sap el que passarà en aquests dies, ni com es pot embolicar aquest problema especialment amb un govern espanyol que està format per una colla de descerebrats, i una premsa espanyola especialment inclinada a llepar el cul dels poderosos i a mentir tot el que calgui.

El que sí sabem és que ja res serà igual que a partir del 2-O i, per nosaltres els catalans, només es pot albirar una situació millor, amb molt de patiments ocasionats per comportament salvatge i troglodita del govern espanyol. Però forçosament Rajoy haurà de deixar la seva indolència estructural i mandrosa, haurà de deixar de llegir el Marca, i pensar en fer les maletes, perquè ja ningú el voldrà.

El ridícul i la mala llet

Els serveis d’intel·ligència de la Soraya deuen haver detectat alguna cosa sospitosa en una impremta del polígon industrial de Constantí o bé directament se l’han inventat, que no seria la primera vegada.

Seguint les ordres del Fiscal General Maza, la fiscalia de Tarragona i el jutge de guàrdia han ordenat un registre de l’empresa, on ja feia dos dies que estaven les entrades i sortides dels treballadors i de l’empresa de neteja des de feia dos dies. Com es preveia, el ridícul ha sigut espectacular. No han trobat res. I si haguessin trobat paperetes, què? És pot ser tan primari com per perseguir la impressió de paperetes? Quin nivell!

No n’hi ha hagut prou, ara la guàrdia civil està regirant el Setmanari El Vallès. Trobaran dues paperetes impreses? Això és un delicte? Pobra guàrdia civil, no tenen moltes simpaties a Catalunya, però no es mereixen aquest mal tracte, aquest intent de ridiculització, per part de la fiscalia.

Per tant, demano que s’investigui al Fiscal General per prevaricació, i malversació de diners públics, ordenant registres només per atemorir i que el cost dels agents durant aquests dies siguin a càrrec del Sr. Maza, a qui s’hauria de demanar de forma immediata una fiança per l’import corresponent o embargar el seu patrimoni. També caldria imputar pels mateixos delictes a la Vicepresidenta i al seu comissari responsable del servei d’intel·ligència, que com tots sabem, remenen les clavegueres de l’estat. I si fos el cas, també al president Rajoy, com a màxim responsable i inductor d’aquesta operació de descrèdit i malversació..

Quan això passi creuré que tots els ciutadans som iguals davant la llei. Mentre permeteu-me que mantingui el criteri que el govern i les institucions subordinades com són les de justícia, estan plenes de facinerosos.  

Inauguració de l'any judicial

Hem pogut veure la unitat indissoluble, no de la unitat d’Espanya, sinó de les institucions de la justícia i de l’executiu. Una sola pàtria, un sol deu, una sola institució (per què cal un executiu i un judicial, per què la divisió de poders?)

Hem vist magistrats carregats de medalles, amb les seves togues caduques, les condecoracions que cap d’ells s’ha guanyat i que els ciutadans no sabem que carai signifiquen, el seu llenguatge florit i decimononic, i la seva submissió voluntària als homes que els han promocionat, i com no, el seu autoritarisme i amenaces permanents als ciutadans com si fossin déus.

Sembla ser que per la foto inaugural el president del Consell General del Poder Judicial va cedir el “collar de la justícia” al rei, perquè es veu que li feia il·lusió portar collars i medalles (segurament li ve de la seva ascendència i coincidència ideològica amb la Carmen “collares”).

Per què fan aquestes coses? Volen fer por? Són només pallassos? Ja sabem que en tots els estats la justícia té una posada en escena de teatre o de comèdia, però, no s’adonen que les coses han  canviat? A què ve aquest llenguatge de “vuecencia”, de l’obligació d’un tracte als jutges que moltes vegades no mereixen, de menyspreu dels jutges a determinats acusats que moltes vegades els superen en mèrits i en obligació de respecte i en general de menyspreu als ciutadans.

Els magistrats no s’han assabentat que els ciutadans no rebutgem l’estat de dret, el que rebutgem és la corruptela entre l’executiu i el legislatiu. El que rebutgem és la parcialitat d’aquests tribunals, el que rebutgem és la seva covardia en no defensar la seva independència i de no atrevir-se amb els poderosos, siguin polítics, siguin econòmics. El que rebutgem és que no imparteixin justícia de veritat. Aquests magistrats han aconseguit que els ciutadans no creguem en la seva justícia, en el seus ajustos dels tempos de sentència segons els casos, en la seva indolència per resoldre assumptes que tenen entretingudes entre mans perquè a l’executiu no els convé. A no haver-se atrevit a declarar inconstitucional l’assumpció de facultats executives de les seves pròpies sentències. En definitiva, a passar-se la justícia pel forro.