"Vacaciones en el mar"

Avui a l’Audiència Nacional hem vist un capítol de “Vacaciones en el mar”. Han aparegut a declarar pel judici de la Gürtel una sèrie d’homes que ja havia oblidat la cara que feien. Són homes de l’època del govern d’Aznar.

Han arribat en el seu cotxe segurament amb xofer. Pentinats, clenxinats, i amb el rostre colrat segurament perquè deuen treballar de manobre. No m’he deixat endur per las aparences. El color d’aquestes pells només s’adquireix al carib, en alguna de les seves múltiples illes on s’han instal·lat els paradisos fiscals. Fan bona cara, el que vol dir que també fora de la política les coses els van bé. Hi havia Arenas, Aceves, Mayor Oreja, per cert aquest darrer amb un tratjo que li petava de tan bé que la vida. Ah, i com no, també hi havia el crack de les finances Rato.

Els han cridat a l’Audiència per aclarir coses de quan estaven al pont de comandament de la nau del govern espanyol i especialment dels fets de com el seu partit s’ha finançat. A les preguntes fetes pels fiscals i advocats, les respostes han sigut de manual: no sé, jo no hi era, no me’n recordo... Pobra gent! Ara els pregunten coses que segurament l’alzheimer els ha fet oblidar. Ja veieu com enganya l’aspecte del rostre; no els deu anar tan bé la vida com sembla. I a més estan acollonits perquè si recorden més coses de les que convé els seus caps de fila (Aznar i Rajoy) poden anar a la picota. Tot penja d’un fil... S’ho creuran els jutges que han de dictar sentència? Es creuran que, contra el que diu els seus estatuts de partit, no hi havia cap supervisió sobre el tresorer? Amb que pagui el tresorer i ningú més, s’haurà fet justícia? Són preguntes que en el temps es desvetllaran. Jo ja tinc clar el que un jutge va dir: que el PP era una associació mafiosa creada per a delinquir.

La teoria de l'evolució no funciona

Fa temps que Darwin va establir com una de les causes de l’evolució, la supervivència dels més forts, dels més hàbils, dels més intel·ligents.

Avui, llastimosament, podem comprovar que aquesta teoria no és certa. Si contemplem el govern d’Espanya veiem que els llocs de responsabilitat, els llocs on s’haurien de definir les estratègies per aconseguir un estat del benestar, estan ocupats per homes i dones cada vegada més dogmàtics i més ignorants.

A justícia, des d’Alberto Ruiz Gallardón, passant per Soraya Sáez de Santamaria que va ocupar el càrrec de forma eventual, i ara Rafael Català Polo, podem comprovar com es produeix una necrosi de neurones que no són reemplaçades en cap cas.

A interior, des de Jorge Fernández Díaz fins a l’actual Juan Ignacio la situació és d’enfangament de la que no hi ha manera de sortir-se’n.

I així seguiríem analitzant tots els ministeris dels que difícilment se’n salva ni un.

I si anem al president Rajoy, per més que la seva plèiade de cortesans l’alabin sense mesura (fins que arribi el dia de clavar-li el punyal per l’esquena), des del seu parlamentarisme, d’un home que o és dislèxic o que simplement li passa com al seu predecessor Aznar, que es perden en la construcció de les frases i entren en un embolic del que no se’n saben sortir decentment.

I el que és més greu, representa el partir de la corrupció sideral d’aquest país que es diu Espanya, amb un miler d’imputats o investigats, el que vol dir que les seves accions són amb molta probabilitat culpables, i que si no hi ha nombroses sentències fins al dia d’avui, és perquè tenen l’habilitat de posar pals a les rodes de la justícia.

Per acabar-ho d’adobar ¿què ens passa als espanyols que seguim votant aquests homes mediocres, corruptes i malcarats, als que els queda com a únic tresor la unitat de la pàtria —la seva—? I si anem als grans empresaris (perdó, gestors d’empreses de l’Íbex), n’hi ha algun que destaqui no per com aconsegueixen unes condicions favorables per a ells i per les seves empreses?

Com diu un personatge de Petros Màrkaris, les línies roges dels partits comunistes, són les mateixes que les de l’estat. Res no ha canviat ni, si no els parem els peus, canviarà.

A la fiscalia se li gira feina

18 juny 2017 2.00 h

Hem sabut que el govern del senyor Rajoy ha retirat fons del Banc Popular en els darrers dies per import de milers de milions utilitzant una informació privilegiada.

Esperem que en un cas d’aquesta importància la fiscalia actuï d’ofici. Si els fiscals no saben de què va la cosa que ho preguntin a la UDEF, que està especialitzada ens aquests assumptes.

Mentre confegeixen l’informe oportú el govern haurà de donar explicacions del perquè d’aquestes trapelleries, i no si val que diguin que es tracta de protegir els fons de la Seguretat Social o altres que estan dedicats a cobrir compromisos del govern. D’això, senyor Rajoy i senyor Guindos, se’n diu delinqüència i els ciutadans demanem que la justícia no actuï com en el cas del Sr. Alierta i el seu enriquiment amb Tabacalera, deixant podrir el cas i declarant-lo prescrit, tot per ser amic del senyor Aznar.

(carta publicada a l'Avui el dia 18/6/2017:http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/23-lectorescriu/1170635-a-la-fiscalia-se-li-gira-feina.html?cca=1)

Reprovats

Ministres i fiscals han sigut reprovats pel Congrés per la majoria.

El Sr. Rajoy, quan ha sigut preguntat si recolzava el fiscal anticorrupció, tot i les malifetes que ha fet aquest home,  ha dit: sí, sense ni pensar-ho un moment.

Això vol dir que Rajoy sabia a qui va posar en aquest lloc des del primer moment.. I ho sabia el ministre de justícia i el  fiscal general.

Ara ja de forma descarada el PP i el govern del PP han optat per un sistema mafiós en el que solament ells poden dir el que hem de fer els súbdits, i això ho fan ocupant les institucions per interès propi.

Només cal veure com actuen la resta dels membres del govern i del partit. La Soraya amb els seus exabruptes i les seves "reflexions morals" als altres perquè compleixin la llei, mentre que ells fan els que els sembla. Delinqueixen a tuti pleni, i es tapen els uns als altres.

Ara només els queda “la unitat de la pàtria”, de la seva pàtria, la dels delinqüents. Tot el demés se n’ha anat en orris. El país està sent destruït, les desigualtats cada vegada són més grans. Les institucions han sigut vençudes i arrasades. El govern utilitza les institucions i diners de l’estat pels seus foscos objectius: crear proves falses contra els que no pensen com ells, contra els que pretenen prendre’ls els poder, contra els que se senten incòmodes de viure junts, i de pas, aparten uns quants diners per a ells, ja que el seu nivell de vida no és suportable amb els diners que tenen assignats oficialment. Sobres amunt, sobres avall.

L’oposició al PP, com és el PSOE, quan es tracta d’investigar l’operació Catalunya posa pals a les rodes. Pedro Sánchez es posa a disposició de Rajoy per defensar la unitat de la pàtria. Ciudadanos, com no podia ser d'altra manera, també es posa a les ordres de Rajoy pel que convingui, i està d’acord en no fer sang per la corrupció, per la qual cosa està fent tots els papers de l’auca per no general “problemes” als corruptes.

Avui ha “dimitit” els fiscal anticorrupció. El seu cap, el fiscal general, deu tenir algun problema de coordinació neuronal o bé sempre ha estat un ximple. Diu que no veu cap element de reprovació en l'actuació del fiscal anticorrupció. Que tot el que ha fet ha sigut legal i ha omplert de lloances al “dimitit”, a qui no ha pogut convèncer perquè continuï. Un home amb aquest poc senderi no pot continuar ni un minut més com a fiscal general. O no sap de lleis o és un prevaricador.

Després d’aquesta neteja veurem què hem de fer amb el ministre de justícia, una altra bona peça.

Aviat veurem com en el consell de ministres els subsecretaris i els ministres besen la mà de Rajoy a l’entra i al sortir d’aquesta reunió.