El govern de Rajoy no agrada a Europa

I ara qui riurà les gracietes de Soraya i Montoro?

Sembla ser que a la UE no els agrada que el govern d’Espanya falsegi les dades i, a més, no compleixi els compromisos contrets.

No accepten el que diu Rajoy que Espanya és l’exemple d’Europa, que ha fet els deures i que a més, és l’economia que més creix. El que sí es veritat és que no s’ha acomplert l’objectiu de dèficit i que el deute cada vegada és més gran i menys governable.

Per 2016 el dèficit públic acordat amb la UE és del 3,6% del PIB, i el govern espanyol ha decidit que els ajuntaments no poden tenir dèficit, les comunitats autònomes (que són les que  es fan càrrec de les despeses més essencials pel benestar dels ciutadans) els atorga un dèficit del 0,7%, a la Seguretat Social l’1,1% (perquè ja veuen que no se’n sortiran amb les cotitzacions miserables de sous miserables i contractes a precari miserables), i finalment a l’Estat, que cada vegada té menys competències —afortunadament— li atorga el 1,8%, perquè ho pugui gastar en festes i congressos.

Entre tant, el govern en funcions de l’Estat, no preveu que entre les coses a negociar hi hagi el finançament de les comunitats, o molt menys de Catalunya. Tampoc preveu cap reforma de la Constitució ni de la llei electoral (per què? si ja els va bé), ni tan sols preveu fer alguna cosa per eradicar la corrupció del seu partit i de tots els altres ( per què ho ha de fer si els votants no els ho tenen en compte?). I res que afecti a la sagrada (o consagrada) unitat de la pàtria. Res de referèndums i altres collonades. El que sí està disposat a negociar amb Ciudadanos és una Llei d'Educació. Amb Rivera ho tindrà fàcil, ho veuen de la mateixa manera: llengua única i el que no li agradi que s'hi posi fulles.                                                             

Aquest és el panorama en el que la sanció al govern espanyol està pràcticament acordada i, a més, sembla que hi haurà un bloqueig dels fons de la UE.

Ara voldré veure la rialla de conill de la Soraya i el Montoro, com quan putejaven les finances catalanes perquè la Generalitat no complien l’incomplible.

Fernández Díaz, un cas com un cabàs

Fernández Díaz és un bon noi, tal com acostumem a dir quan algú és més just que un pany de cop. És un home cristià, integrista, que vol dir malvat, és un home fidel, als seus interessos, és un home polític, que en sa puta vida ha fet res més que escalfar cadires del seu partit i mai ha baixat del cotxe oficial des que va fer la primera comunió.

El seu currículum és força lamentable, però ara n’ha fet de l’alçada d’un campanar i continua fent l’imbècil, i ell mateix s’autoconvenç  que és un màrtir, que hi ha una campanya contra el seu patriotisme de pedra picada.

Veient com van les converses amb els seus amics, seria interessant tenir la gravació de la seva trobada amb Rodrigo Rato.

Sí que plegarà, està clar. Però ho farà amb deshonor. Ell ja hi està acostumat però és tan “bon noi” que no se’n assabenta.

Rivera, un altre "petit Nicolàs"

Albert Rivera és un home eixerit que ha demostrat ser un bon navegant. Està clar que el seu partit és intranscendent, però si els altres partits li donen una visibilitat que no li correspon, per què no utilitzar-la?

Avui Rajoy l’ha rebut a la Moncloa i el “petit Albert” està més content que unes Pasqües. Ja he dit que és un home espavilat i que sap negar el que ha dit deu minuts abans amb una total seguretat i impertorbabilitat, el seu rostre ni enrogeix, és dur com el ciment. Els seus, que estan fets de la mateixa pasta, aposten per lluitar contra la corrupció, però tots veurem com donen suport —sentit d’Estat— a Rajoy, el cap visible de la corrupció més corrupta i mafiosa que mai hem vist des de la Transició, i fins i tot veurem com se’ls dóna algun càrrec.

Com el petit Albert és un home educat ha actuat com si fos l’amfitrió,i li diu a Rajoy on s’ha d’asseure i si cal que es donin les mans una i altra vegada.

Només caldrà esperar a veure si li donen alguna llonganissa i s’oblidarà de totes les bajanades que ha dit durant la campanya.

La fiscalia es queixa

Els fiscals estan queixosos perquè se’ls imputa una politització superior a la de ser un cos jerarquitzat (el que digui el ministre de l’interior ja ni m’interessa).

Si és així deuen tenir raó. Això  no obstant encara espero llegir el comunicat de la Fiscalia en la que desmenteixen ser els afinadors de les causes il·lícites promogudes pel ministre de l’interior.

Quan hi ha un fet delictiu d’aquesta dimensió correspon que algú digui que la fiscalia s’absté de fer el que li manen els polítics, especialment quan té una vesant delictiva. Mentre no ho facin tenim el dret de pensar que col·laboren en tot el que calgui. A sus órdenes ministro!

Bé, espero amb ansietat aquest comunicat.

Per què no es va formar govern el 20-D?

La versió oficial del PSOE i C’s, és que la culpa és de Podemos. Diuen que no es van voler unir a l’única possibilitat de fer fora a Rajoy. Ho diuen i repeteixen com si fos un mantra. Però en realitat, què va passar?

Doncs molt simple, com tots sabem el PSOE i C’s van signar un pacte al que després van convidar a Podemos, quan ja estaven contrets uns determinats compromisos, entre els que evidentment no hi entraven cap concessió a Catalunya. Un pacte subjecte a discussió però no a modificació, per part dels nous adherits.

Si ho contemplem a poc a poc, veurem que el que van fer aquests dos partits, d’entrada va ser un pacte contra natura. Se suposa que el PSOE és un partit d’esquerres i que C’s, encara que eviten definir-se, està clar que és un partit de dretes. Potser seria més exacte dir-ne un partit socialdemòcrata i un partit de la ultra-dreta, respectivament.

La pregunta que hauria de respondre Pedro Sánchez és, quina va ser la causa profunda que va fer que signés una aliança amb un partit tan extravagant com C’s? Si tingués valor de dir la veritat la principal raó és que la seva executiva havia establert unes línies vermelles respecte al que se li autoritzava a negociar. Van ser els barons del PSOE, la lideresa andalusa Susana Díaz i aquell ex-president que es diu Felipe González, els que no van deixar marge de negociació, i més encara quan van dir que a Catalunya ni l’aigua. És una mostra de com entenen la democràcia.

Però tornant a l’assumpte. ¿Es pot admetre que culpin a Podemos de no haver permès un govern de “progrés” amb individus tan carpetovetònics com Pedro Sánchez i Rivera? Es pot admetre una conducta, induïda, però executada per Pedro Sánchez, de pactar amb la ultradreta i no voler ni parlar amb Podemos fins que tot estès lligat?

Per tant, que PSOE i Ciudadanos deixin de fer l’imbècil i diguin les coses pel seu nom. Ni un ni l’altre volien pactar amb Podemos. Era una qüestió ideològica. Podemos són comunistes, més tard socialdemòcrates o el que vulguin, però no diuen les bestieses que diuen els seus partits i concreten una mica més.

No hi va haver govern de progrés perquè C’s va posar tots els pals a les rodes i l’executiva del PSOE s’hi va negar. I no hi ha res més. Girem full i deixin de dir bajanades! Ara sabem quin va ser el paper de cada partit en aquesta comèdia.