El govern de Rajoy no agrada a Europa

I ara qui riurà les gracietes de Soraya i Montoro?

Sembla ser que a la UE no els agrada que el govern d’Espanya falsegi les dades i, a més, no compleixi els compromisos contrets.

No accepten el que diu Rajoy que Espanya és l’exemple d’Europa, que ha fet els deures i que a més, és l’economia que més creix. El que sí es veritat és que no s’ha acomplert l’objectiu de dèficit i que el deute cada vegada és més gran i menys governable.

Per 2016 el dèficit públic acordat amb la UE és del 3,6% del PIB, i el govern espanyol ha decidit que els ajuntaments no poden tenir dèficit, les comunitats autònomes (que són les que  es fan càrrec de les despeses més essencials pel benestar dels ciutadans) els atorga un dèficit del 0,7%, a la Seguretat Social l’1,1% (perquè ja veuen que no se’n sortiran amb les cotitzacions miserables de sous miserables i contractes a precari miserables), i finalment a l’Estat, que cada vegada té menys competències —afortunadament— li atorga el 1,8%, perquè ho pugui gastar en festes i congressos.

Entre tant, el govern en funcions de l’Estat, no preveu que entre les coses a negociar hi hagi el finançament de les comunitats, o molt menys de Catalunya. Tampoc preveu cap reforma de la Constitució ni de la llei electoral (per què? si ja els va bé), ni tan sols preveu fer alguna cosa per eradicar la corrupció del seu partit i de tots els altres ( per què ho ha de fer si els votants no els ho tenen en compte?). I res que afecti a la sagrada (o consagrada) unitat de la pàtria. Res de referèndums i altres collonades. El que sí està disposat a negociar amb Ciudadanos és una Llei d'Educació. Amb Rivera ho tindrà fàcil, ho veuen de la mateixa manera: llengua única i el que no li agradi que s'hi posi fulles.                                                             

Aquest és el panorama en el que la sanció al govern espanyol està pràcticament acordada i, a més, sembla que hi haurà un bloqueig dels fons de la UE.

Ara voldré veure la rialla de conill de la Soraya i el Montoro, com quan putejaven les finances catalanes perquè la Generalitat no complien l’incomplible.