Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris monarquia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris monarquia. Mostrar tots els missatges

dissabte, 10 de desembre del 2011

La monarquia, una idea caduca

La família reial està passant un tràngol. Segurament no deu ser pitjor que el que estan passant els 5 milions d’aturats que hi ha al país, però si ho està passant malament. Jo no me’n alegro ni gota. Procuro no alegrar-me mai de les desgràcies alienes.

Ara bé, hauríem de recordar que la “nostra” (no la meva) monarquia la va instaurar el dictador Franco i que el resultat d’aquest invent depèn de a qui ho preguntes. Uns estan a favor, sota la idea del 23 F i de les moltes incògnites que encara estan per destapar de què va passar aquella nit, i altres estan en contra, sota la idea que no sembla massa racional tenir un cap de l’Estat hereditari. També hi ha un tercer grup que analitza els costos i ara que ho sabem, directament, ens costa uns 8 milions d’euros, i indirectament moltes altres prebendes que gaudeixen la família reial que no s’imputa al seu pressupost. Tampoc cap cosa de l’altre món, perquè no fa gaire a Repsol van acomiadar a un malcarat incompetent director a qui van regalar 7 milions d’euros i un contracte d’assessor extern. Com veieu doncs, sempre les xifres i les opinions són relatives.

Degut a l’origen i, sobretot, a que en totes les cases hi ha problemes, tampoc sembla tan estrany que hi hagi hagut alguna ovella negra a la “nostra” Reial Casa, per més que l’atapeït vel que cobreix la seva vida i miracles fa que desconeixem moltes de les coses que són el pa nostre de cada dia de la monarquia. Així i tot, ara es comença a parlar amb una certa normalitat d’aquests representants nostres que són la Casa Reial, i ja no està tant clar el servei que presten a la societat ni els barems que utilitzen per dur a terme la seva escomesa. El Rei sembla que està cansat de fer la seva feina i el Palau de la Zarzuela més aviat sembla el Palau del vodevil.

Jo no els vull cap mal a la Casa Reial. Crec que hauríem de fer com l’empresa privada, acordar una indemnització raonable, suficient i digna, i passar a un sistema de govern més democràtic i més racional. Els Reis podrien viure còmodament i dignament amb aquesta indemnització i el raconet que sens dubte han anat constituint en el transcurs del temps. Ara bé, els seus gendres haurien de treballar com qualsevol fill de veí i guanyar-se les garrofes.