L'Aldea o el que podria ser la fi del món

L’Aldea és un poble agrícola que té problemes de liquiditat. No està clar encara què ha passat, si hi ha hagut malversació de fons, mala gestió o simplement pànic entre els seus cooperativistes. Sigui el que sigui ha dut al disparador a la Secció de Crèdit de la seva Cooperativa, i els seus socis s’han quedat sense els seus dipòsits.
Cal reconèixer que el principal banc del país, si tingués una retirada de fons del tipus de la Secció de Crèdit de la Cooperativa de l’Aldea, també hauria de tancar les portes.

Ara entenem perquè els diferents governs volen, per damunt de tot, que el sistema financer no s’ensorri. El paradigma de l’Aldea és realment il·lustratiu. Si falla aquest sistema el poble queda bloquejat, i si falla el sistema financer el món quedarà col·lapsat. Per tant, sembla que no ens queda altre remei a seguir fent reverències als banquers sigui quin sigui el seu comportament, i encara més si algun dia els hem de demanar un crèdit.

Les seccions de crèdit de les cooperatives tenen una funció social i, a més, des de fa temps, són les úniques que faciliten crèdit a l’activitat agrícola, una activitat que no es pot menysprear. Els bancs segueixen preferint finançar al Sr. Del Rivero perquè pugui comprar accions de Repsol, o a algun promotor immobiliari perquè, amb garantia de les accions que vol comprar, pugui també fer-se el amo d’alguna societat en funcionament. Els bancs no estan per la labor de finançar activitats dels innovadors, dels emprenedors, perquè -diuen- són activitats de risc. En altre cas, prefereixen utilitzar els dipòsits dels seus clients per comprar altres bancs o participar en societats en els que puguin mantenir poltrones en els seus consells d’administració.

Ha caigut un bandoler

Ja podem dormir tranquils, Enric Duran (Robin Bank) ha sigut detingut

Finalment podrem dormir tranquils, ha caigut aquell noiet (no tant noiet, doncs resulta que té ja 32 anys) que havia “robat” a uns bancs en el mateix moment en que, presumien de que els seus crèdits eren la créme de la créme, i que des del primer al darrer, tots havien seguit els procediments establerts i no hi havia cap insolvència amagada (actius tòxics).

Aquest noi, que sembla que finalment ha sigut detingut per la policia, havia aconseguit gairebé 500 mil euros de tot una sèrie de bancs i caixes als que havia “abusat de la seva bona fe” (la dels bancs, que com tots sabem és una de les seves qualitats més rellevants d’aquestes entitats).
Però el que és escruixidor és la forma com ho va fer. Es personava a un banc o caixa i demanava un crèdit i els bancs li ho donaven. És a dir, sense cap tipus de violència, sense haver de dur un passamuntanyes, ni una escopeta de canons retallats, de forma semblant a aquell negre de Michigan que no tenia treball ni ingressos i els executius bancaris li anaven al darrera perquè acceptés diners a crèdit per comprar-se una casa.

Aquest fet, però, havia deixat en calçotets als executius bancaris de les millors entitats del món mundial i, per tant, calia donar exemple i fer mans i mànegues per detenir aquest forassenyat que se’ls havia rifat i els havia “robat” gairebé 500 mil euros. I no només això, sinó que se’n en fotia, perquè havia gastat aquests diners en fer una edició de dos-cents mil exemplars per explicar la crisi des d’una perspectiva diferents a l’oficial.

Així doncs podem donar per tancat aquest tema i dir que la nostra societat torna a ser més justa. Tenim entre reixes (espero que per poc temps) un noi que ha fet dolenteries.

Entre tant potser si que algun estafador de coll blanc (Albertos, tresorers de partits polítics, polítics que han donat tractes de favor percebent una compensació, constructors i promotors, bigotuts, Gurtels de tot tipus, banquers que han estafat als seus clients, consells d’administració de Caixes que han hagut de ser intervingudes, i altres que ho seran, executius que s’apugen el sou de forma desmesurada en el moment en que estan ensorrant l’empresa que havien de gestionar, i que cada cosa d’aquestes a les que m’estic referint, han costat als impostos dels ciutadans xifres de milers de milions d’euros, continuen en llibertat, freqüenten els millors restaurants del país i apareixen a les revistes del cor o a les asalmonades, els fan entrevistes i surten com a exemples per la nostra societat.
Però aquests darrers no han fet cap mal que no es pugui solucionar (vull dir que no se sap que hagin assassinat a ningú), com a molt han estafat a un gran nombre de persones, directament enganyant o bé fent servir informació privilegiada que només ells coneixien i han guanyat centenars i milers de milions d'euros, i a més, es permeten ser insolents davant del jutge. Però a aquests no els passa res i a la nostra societat ens resulta molt difícil fer comparacions entre aquest noiet dolent que ha “robat” 500 mil euros, amb aquests altres líders de la nostra societat que s’han apropiat de milers de milions d’euros. És la grandesa de la nostra societat, de la nostra justícia, dels nostres líders...