El Tribunal Suprem ataca novament

(carta enviada a l'Avui el dia 23/12/2010, no publicada)

Els diaris d’avui (23/12) parlen del Tribunal Suprem. Naturalment el que diuen no sorprèn a ningú. Ja sabem com i qui són els membres d’aquest Tribunal i, consegüentment, com són les seves sentències. No podia ser d’altra manera en el seu qüestionament de la racionalitat més elemental. Aquest és el Tribunal que imparteix justícia a nivell més alt a l’Estat espanyol.
Però no parlaré de les coses que tothom coneix (un nou atac a la llengua catalana, als catalans i a la convivència), sinó que parlaré del que ningú comenta: la resolució d’aquest alt Tribunal respecte al President de Telefónica, el Sr. César Alierta.
L’Audiència Provincial de Madrid en el seu dia va considerar que el delicte s’havia comés (pel Sr. Alierta), però que havia prescrit.
Ara el Tribunal Suprem ha resolt absoldre al Sr. Alierta del cas Tabacalera (que li va permetre guanyar de forma il•lícita uns dos milions d’euros); no considera convenient dictaminar si el delicte es va cometre o no.
Es pot tenir algun respecte per a un Tribunal que imparteix aquesta "justícia" tan propera a la política per no dir alguna altra cosa més gruixuda?
Els partits polítics no han dit res d’aquesta altra sentència, fins i tot el partidet polític d’aquell noiet tan pocasolta que està tant content amb aquesta" igualtat" (obligatorietat del castellà i oblit del català) i que està tan preocupat per la corrupció i calla com un mort segons qui és l'autor del delicte; ni el d’aquella senyora que va protagonitzar el qüestionament de l’Estatut pel Tribunal Constitucional (vaja uns altres!), i ara sota l’aparença de la igualtat lingüística, està tan satisfeta de que es posin obstacles a la llengua catalana.
Saben què els dic: que se’n vagi a pastar fang! (Ho dic així per si es publica la carta, ja que l'expressió que em surt de dintre el cor és molt més dura).

Sobre el partit dels Ciutadans i els seus mentors

Cal que el partit torni a rebre el reforç dels "intel·lectuals"

Ara sembla que el partit dels Ciutadans tenen problemes. No s’acaben d’entendre entre ells i es barallen com gat i gos. Això, però, passa a les millors famílies, per tant, res a comentar.
El que si m’ha estranyat moltíssim és que els inspiradors intel·lectuals d’aquest partit (recordeu aquests “intel·lectuals” com Francesc de Carreras, Albert Boadella, Arcadi Espada, etc.), que van “donar llum” a la creació d’aquest magnífic partit que defensava... ara no ho recordo què! Però si recordo que atacava tota forma de convivència, que atacava i menyspreava els ciutadans que vivim i treballem en aquest país, que mentia sobre la situació de la llengua i sobre els esforços que calia fer per mantenir el català (llengua en manifesta inferioritat respecte a la privilegiada situació del castellà), etc. etc., doncs esperava que haurien donat un pas al front per cercar solucions a aquesta magnífica parida que en el seu dia van avalar.
Però no, resulta que cap d’ells sembla donar-se per assabentat. Han amagat el cap sota l’ala i segueixen amb la seva llengua verinosa escampant infàmies i inexactituds, tot en el mateix cistell.
Senyors “intel·lectuals” de pacotilla ¿perquè no donen la cara? ¿com és que no es posen al davant del que queda del seu partit? ¿No en van ser els inspiradors? Doncs, vinga home vinga, que ja no els vindrà d’una mica de fer el ridícul...