Ens ha caigut a sobre una pandèmia bíblica. Està afectant a la població no només en el nostre estil de vida, sinó en la nostra pròpia vida.
En tot l’estat espanyol la comunitat de Madrid és la que es veu més afectada. Hi ha moltes explicacions, però cap de bona. Les baralles entre la presidenta de la comunitat i el govern espanyol és un sainet intolerable. Però ara ha vingut la justícia per acabar-ho d’adobar.
Sobre les mesures necessàries restrictives de mobilitat, el TSJM hi posa la cullerada, i anul·la les mesures per atemptar contra els drets fonamentals dels madrilenys, entre ells el de la mobilitat. I és que ve un pont que als jutges els fa molt de goig i deuen tenir planificada la seva sortida de Madrid.
Cada dia es moren 100 persones per culpa del virus, i els jutges segueixen jugant i frivolitzant sobre la vida de les persones i la justícia i parlen dels seus drets, com si el dret a la vida no fos el més fonamental de tots.
Potser no tota la culpa la tenen els jutges, tota vegada que ningú els controla ni els limita les competències sobre matèries que desconeixen i, per tant, dictaminen amb unes sentències macabres i surrealistes. Si no tinguessin -o no els concedíssim- aquesta impunitat, els membres d’aquest Tribunal, avui, haurien d’estar cessats i en presó preventiva. La seva inconsciència i supèrbia afecta a la vida de 100 persones diàries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada