Finalment
el TC ha decidit admetre a tràmit la petició dels presos polítics catalans.
Ara
ses senyories es prendran un descans que pot durar anys. No hi ha cap termini
perquè dictin sentència. Fins i tot poden especular en que molts d’ells
estiguin jubilats, i no hagin de donar la cara en un assumpte tan tèrbol que el
de la sentència de l’1-O.
Entretant
podran dedicar-se al que més els agrada: bons tiberis, regats amb alcohol
abundantment, tot i que hauran d’anar amb compte perquè en el seu dia ja van
enxampar un magistrat –“un dels seus”- conduint borratxo i sense casc.
Ses
senyories no tenen cap problema per prevaricar i posposar una sentència amb la
intenció d’evitar que altres tribunals superiors puguin dir-hi la seva. Ells,
sense que ho digui la Constitució, són immunes i inviolables, tota vegada que són
ells qui ho dictaminen. Ho tenen ben organitzat aquests nois. Són servidors
dels ciutadans i no ho saben!
Els
magistrats rebutgen suspendre la sentència del TS mentre estudien el cas, per
no apreciar cap tipus d’urgència que ho justifiqui. Estan complint injustament
condemnes de més de 10 anys de presó, en porten més de dos anys en un dur
règim, i els magistrats, des de les seves magnífiques cases i fent cada dia el
que els sembla, no aprecien cap urgència. Quina cara dura!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada