Fa uns
dies aquests fiscal s’ha atrevit a escriure un article en la premsa de la
caverna un article criticant la sentència del TS als polítics ara presos i
condemnats, al temps que donava instruccions de què i com s’havia de modificar el
Codi Penal. Naturalment, no l’he llegit perquè no llegeixo aquest tipus de
premsa, i a més em produeix una al·lèrgia
profunda tot el que ve d’aquests individus, però sí conec grosso modo què diu,
i el que diu no m’agrada.
Alguns
vam seguir —parcialment— el judici contra el procés, vam ser testimonis de les
barbaritats que es van dir per part de la fiscalia i dels testimonis aportats
per la fiscalia. De com els responsables de la coordinació de les accions de la
policia no en tenien ni idea, eren clarament incompetents, i a més van mentir.
Però el president del Tribunal Marchena, no va permetre l’acarament d’aquests
mentiders. També vam veure com aquest fiscal rebia medalles i reconeixements dels
superiors i del govern per ser un altre “salvador de la pàtria”. De la mateixa
manera vam veure com compartia amigablement a Sant Andreu de la Barca amb un
ex-delinqüent, el coronel Baena, mentre un general de la guàrdia civil llegia
una pamflet incendiari —sedició, rebel·lió?— al que mai ningú ha respost com
corresponia.
Ara Zaragoza
s’atreveix a dir què i com s’ha de modificar el Codi Penal. Vull suposar que
encara no ha entès això dels tres poders i de la seva independència. Per
postres, sempre fa cara d’emprenyat, quan en realitat els que sentim una certa repulsió
i ràbia som els ciutadans quan veiem a individus com ell que decanten la llei
cap on més convé a la seva ideologia.
Siguem
clars, aquests individus només accepten la seva llei i la seva interpretació, i
crec que ha arribat el moment en que, des del Parlament, des del Govern, es facin
les rectificacions oportunes sobre aquest poder judicial assilvestrat.
Es
deixarà passar aquest article com si fos un article llibertat d’expressió?
Encara
ressonen els efectes del judici al procés, amb incidència especial en el 20-S,
el mateix dia en que la policia va pretendre entrar a la seu d’un partit
polític sense tenir l’ordre judicial oportuna. I el que és més flagrant, que la
jutge ha resolt arxivar la causa, perquè li sembla que tot està sota control de
la “normalitat”. El 20-S jo vaig passar una bona estona davant del Departament
d’Economia, i el que vaig veure no va ser res del que van explicar els “testimonis”
aportats per la fiscalia. Mentre estava allí per la ràdio van donar la notícia
del assetjament de la policia a la seu de la CUP. Jo em pregunto, com és que
durant el judici els fiscals no van posar al mateix cistell aquest fet que va
passar de forma simultània a la manifestació de ciutadans davant d’Economia?
Ara es
plantegen noves eleccions. No hi haurà cap partit polític que en el seu
programa hi faci constar un pla de renovació, de sanejament, d’aquestes
institucions judicials caduques i malaltes?
What do you want to do ?
New mail
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada