Malversació

 El Suprem, l’Audiència i el Tribunal de Comptes, s’ho passen pipa descobrint o inventant casos de malversació a Catalunya, a la Catalunya del procés.

Queda clar que la Generalitat de Catalunya no té poder ni facultats per comprar un bolígraf, si no hi ha una declaració jurada de que aquest bolígraf mai servirà per escriure la paraula independència.

Així el testimoni del tinent coronel Baena —il·lustríssim testimoni que va ser jutjat pel delicte contra la integritat moral, coses passades, que el Suprem deu pensar que no té cap importància—, un home que va tenir relació de bon rotllo amb els mossos, havia sigut professor a l’escola dels mossos, ben considerat des del punt de vista professional, des del punt de vista de la investigació..., ha treballat sobre fonts obertes, és a dir premsa... i escoltes telefòniques... un investigador que surt del punt de vista insurreccional no fila fi.

Ha declara que no tenia cap animadversió contra els processats, cosa que clarament no és certa, no es tracta només dels tuïts de Tácito, sinó de la seva animadversió mostrada àmpliament en l’emissió del seu informe o diligències ple d’ombres i veritats, vull dir mentides.

Segueixo amb la malversació. Qualsevol quantitat, per petita que sigui serveix per demostrar la malversació del govern català.

Ara bé, de totes les milionàries malversacions demostrades derivades de les malifetes de la Gürtel i de l’actuació delictiva dels dirigents del PP —inclòs Casado que forma part del pinyol del grup— d’aquest fets, valorats pels òrgans més alts de la justícia, canviant jutges, canviant fiscals i posant persones addictes al PP, d’això ni la fiscalia, ni el tribunal de comptes, no en parlen. Són en aquest cas milers de milions, no de factures emeses no pagades de 100 mil euros del govern català, no! Són diners embutxacats pels dirigents del PP a títol particular i del PP com a partit. Això no té cap importància.

Dels fiscals que van d’excursió —despeses pagades— a Colòmbia, amb el testimoni de la ara ministra de justícia, i allí alternen a unes noies menors d’edat, se’n sap alguna cosa? O com les noies eren indígenes no tenen cap importància?

Del control que per la porta del darrera du a terme el PP del Tribunal Suprem, com està la investigació?

Dels policies de Madrid que fan declaracions amenaçadores a ciutadans i polítics, pel fet de ser de la una policia de la ultradreta, considera la fiscalia que no cal investigar? I dels Generals de la guàrdia civil que fan “pronunciaments”, què? I de l’autorització del TS a la ultradreta a manifestar-se i fer apologia del franquisme en l’acte d’exhumació del dictador, no cal parlar-ne?

De les denúncies posades per Cs amb mala fe i fonamentades amb mentides i notícies falses, i amb resultat d’arxiu de la denúncia, no cal que Cs pagui les despeses ocasionades? No cal investigar els líders polítics que amb sou “només” de diputats viuen com autèntics rajàs de la Índia, tampoc cal ni parlar-ne? Els milionaris líders de Vox ja veiem com vulneren la llei per construir-se el seu palau, però i Rivera, d’on surten els diners per portar el rumb de vida que porta? Les injúries i falsedats de Rivera, no cal investigar-les.

I dels costos d’una segona votació només perquè a Pedro Sánchez li ha passat per la barretina, no cal parlar del milers de milions que costa?

I podríem seguir amb les vendes d’habitatges públics protegits a fons voltors que el Tribunal de Comptes va sancionar fins que es va adonar que la responsable era fet la senyora Botella i llavors va canviar d’opinió i la va exonerar. Això és malversació (a banda de prevaricació i altres delictes). I que dir de totes les malvestats de l’AVE, del que no es coneixen culpables, o del cas Castor, o de tots els favors que es fan a la banca, amb la participació de Lesmes rectificant una sentència ja escrita, o de... tantes i tantes corrupteles d’aquest Estat en descomposició.

Doncs no. Ara el fiscal del suprem creu que a qui ha de perseguir per quatre o quatre-cents delictes, és Laura Borràs. Que per la informació publicada diuen que va efectuar una compra de 12 mil euros sense haver complert no sé quines circumstàncies, passos i autoritzacions i que, per tant, aquest fiscal creu que ha de tenir prioritat aquesta investigació a totes i moltes més milionàries en euros, però que afecten a la dreta o bé al govern.

Mentre molts d’aquests fiscals i magistrats porten un nivell de vida que mereixen un premi per haver fet compatible el seu sou oficial amb els seus signes externs.