La justícia

No sé si tots els ciutadans ens posaríem d’acord per determinar quins són els principals problemes que tenim a Catalunya i a Espanya en aquest moment.

Per mi estan clars, a primera línia: la justícia, el treball, el clima, la migració, els polítics, i podria seguir amb altres problemes als que també els hem de dedicar una atenció important que no tinc clar quin lloc haurien d’ocupar, però que cal tractar de forma immediata, com són: les desigualtats, la violència de gènere, i altres.

La justícia, sens cap mena de dubte, és un dels problemes més importants que hem de solucionar. Faré referència a una pel·lícula que està força bé: “Una íntima convicció”, una pel·lícula francesa que parla d’un cas real a França en el que després de celebrar un judici en el que l’acusat havia sigut absolt, es torna a jutjar deu anys després. La realització es força teatral i en alguns moments el moviment de la càmera t’atabala. Al final vull destacar el discurs de l’advocat defensor: “per vergonya de tots —adreçant-se al fiscal i al jutge— s’està condemnant a una persona sense proves. S’haurà fet un judici, hi haurà dictat una sentència, però el que no hi ha hagut és justícia”.

Evidentment això em porta al judici del procés, en el que jutges insignes han decantat la balança i s’han oblidat de la neutralitat i ha prevalgut el sectarisme, fins i tot ha quedat clar que moltes proves “s’han fabricat”.

Ara, per reblar el clau, hem vist en l’acte d’apertura de l’any judicial, la Fiscal General ha introduït en el seu discurs coses que no toquen, només per deixar clar que ella tampoc serà neutral. Ha demanat que s’acati la sentència (quina. si no n’hi ha cap?), i que els presos estiguin reclosos a presons fora de Catalunya (cosa que va contra les lleis).

D’això se’n diu sadisme, ganes de fer mal, ganes de revenja (de què?). Entretant el rei que estava palplantat com si no anés amb ell, s’ho escoltava sense dir res. No hauria hagut d’intervenir i dir-li a la Fiscal General que el que deia anava contra la Constitució? I el president del CGPJ Lesmes, com un estaquirot, tampoc va dir res. Estava ocupat amb si brillaven prou les medalles qui duia penjades i que evidentment no s’ha guanyat.

Que Espanya està dividida, no hi ha dubte. La divisió és la que arrosseguem des de la Transició (i d’abans!). Que Espanya és un estat de dret no està prou clar. La justícia fa massa temps que ha perdut el nord. Pensa que ells, els jutges i fiscals, són els amos del món i no són més que uns servidors dels ciutadans. Però amb el menyspreu amb que ens tracten hem de pensar que no és així. Que l’Espanya “constitucionalista” no respecta la Constitució, és una veritat com un temple. Els partits i els poders de l’estat que s’atribueixen aquest qualificatiu no respecten la diversitat, no respecten les diferents llegües, no respecten els drets humans, ni tan sols respecten la decència..

Que hi ha una altra Espanya perifèrica que no ho veu de la mateixa manera, també és una constatació.

Avui la justícia té carta blanca per fer el que li doni la gana. Després, en les seves reunions no paren de fer-se la pilota els uns als altres, però de respecte per la justícia, per la democràcia, pels drets humans, no és avui per avui esperable dels funcionaris que tenen encarregada la missió de impartir justícia.

La supèrbia, l’arrogància, l’estultícia dels funcionaris de aquesta branca resulta ja insuportable. Els ciutadans no és que no els respectem, és que ells no s’ho han guanyat. És més, s’han guanyat els nostre més absolut menyspreu per com administren la justícia.

Ara tindrem noves eleccions. Algú ha sentit a parlar de la reforma de la justícia? I aquí entren els partits, especialment els de l’extrema dreta (PP, CS, Vox i potser fins i tot PSOE) que ja els va bé com funciona aquesta justícia.