L'increible Pedro Sánchez

Vaig sentir l’entrevista que li van fer a Pedro Sánchez a la TV. Vaig quedar de pedra. Si en aquest país hi hagués una premsa una mica crítica amb el poder hores d’ara li haurien aixecat la pell a tires.

Hem pogut veure l’autèntic Sánchez. Un home que s’entén bé amb la dreta i que d’esquerres no en té res. Sobretot no té res de demòcrata.

Com es pot afirmar que el sentit de no voler a Iglesias en el govern de coalició és degut a que si ha d’aplicar (!) un 155 no vol dissidències? Es necessita ser cretí per dir una cosa d’aquest estil. Pot desitjar un govern monocolor -de dretes-, però vetar una possible dissidència el situa a les antípodes de la democràcia.

Sánchez és un representant del problema que tenim els ciutadans amb la classe política, amb el seu baix nivell de democràcia i d’idees. Parla de programes, però no he vist el més petit senyal per afavorir les classes humils en el seu programa. És més, no he vist programa, si és que existeix.

Ara toca la sessió d’investidura. Tornarem a veure el cinisme de Sánchez parlant de democràcia, de diàleg i fomentant l’odi contra els catalans, atacant les seves institucions i mantenint els sistemes més antisocials de tots els temps.

Doncs sí. Ja ho hem vist. Ha repetit el mantra de que la societat catalana està dividida, de que el problema és entre catalans i que ell lluitarà per l’estat de les autonomies, abans, ara i sempre.

Només aquesta afirmació l’hauria de desqualificar com a polític. És un home -homenet- que té el rellotge parat. No s’ha adonat que els temps canvien i la política també. És un home jove, però mentalment és un home superat per la modernitat i no ha entès encara què és la democràcia. Ja sé que si ell no és president potser ho serà algun dels tres bessons, però entre tenir un president que ja sabem que no en té la fusta, que no entén com funcionen les democràcies, i un dels tres bessons que amb tota seguretat s’estavellaran a la primera corba, no sé si val la pena provar-ho.

Estem així de desesperats...