Un noi espavilat

El líder del PP és un noi espavilat. Tan prompte com s’ha adonat que l’ADN del seu partit està lligat a la corrupció, ha volgut entronitzar-la. Com? Doncs molt fàcil, desviant l’atenció cap a altres fronts.

Sabent que Casado és un “patriota” que professa un amor a la pàtria instruïble que l’ha portat a fixar com a únic objectiu del seu partit “regenerat” el de la sagrada unitat de la pàtria —l’objectiu indiscutible que te el suport de la dreta més reaccionària d’aquest país— l’home s’ha dedicat a atacar qualsevol idea sobiranista. D’aquesta manera creu que compleix amb escreix amb les seves obligacions i els desitjos del seu partit.

En el seu programa ni una idea sobre la corrupció, sobre com combatre-la. És clar, la corrupció és el que ha fet grans al seu partit —El PP—, com poden matar la gallina dels ous d’or?

Coherent amb aquesta posició tampoc ha volgut fer cap proposició de llei ni modificació del codi penal que inhabiliti per a la política el diputat, polític, càrrec públic que menteixi, que falsifiqui documents públics, que falsifiqui el seu currículum. Ni tampoc ha presentat cap proposició de llei en el sentit de que quan un responsable polític cometi un acte de corrupció, encara que el beneficiat sigui parcialment el seu partit, tot el pes de la llei caurà sobre el seu cap, sobre el seu patrimoni. Així no tornarem a veure a jutges llagoters com exoneren tota la cúpula del PP després d’anys i panys d’apropiacions de milers de milions, sense que hores d’ara s’hagi conegut a on han anat a parar i quines possibilitats hi ha de recuperació.

L’actitud de Casado ha quedat clara quan encara li tremolaven les cames per haver sigut guanyador de les “primàries” —entre gent que viu del partit— el primer que se li acut és posar-se a disposició del rei —quan la seva figura, origen i actuació, no s’aguanta i s’està discutint la seva utilitat i som molts els que pensem que és una figura sobrera, i a més fidelitat a la Constitució, una Constitució a la que convé un restauro ben accelerat, perquè està petant per les costures.

Per cert, recordeu tot el sarau dels “pares de la Pàtria” que van confegir aquesta Constitució? Algú sap perquè van construir la figura d’un rei irresponsable —tal com efectivament ha mostrat ser—, quins van ser els motius, encara que només fossin de llepar el cul al rei. Mai els agrairem prou aquest esforç intel·lectual que van fer.

En tot cas a aquest noi espavilat li recordaria el que deia Thomas Mann en les seves conferències per Amèrica: si alguna vegada el feixisme s’introdueix a Amèrica, ho farà en nom de la llibertat. Sí, de la llibertat que preconitzen Casado, Rivera, Vox, SSC, i altres que no mereixen ni la nominació.