Hem vist, a la presó, homes plens de raó

Mentre es desboca sense rumb ni criteri el govern de l’estat acorralat per la corrupció i el sectarisme, intentant que els jutges, els fiscals i la premsa amiga, els facin la feina bruta, crucifiquin els polítics catalans i obrin una “causa general” contra el sobiranisme, veiem com acusen a ciutadans innocents de delictes inexistents i els condemnen sense proves.

Els jutges i els fiscals han sigut la mà executora de la voluntat del poder polític, que no el que diu la llei. No són tots els jutges -que n’hi ha d’honestos-, però sí dels que estan en els alts tribunals de la justícia, els que han sigut nomenats pels partits polítics ves a saber per què. Aquests alts magistrats moltes vegades s’ofereixen per resoldre els casos que tenen sobre la taula d’una forma ad-hoc, “interpretant” la llei segons conveniència del govern i segons les seves creences. Són la cara oposada del fiscal italià que va acabar amb la Tangentopoli, és a dir el que ara en diríem Gürtel, Canal Isabel II, Taula, Púnica, Clavegueres de l’Estat, Piolin, Rescat de la banca, Rescat de les autopistes de Madrid, Ave’s sense control ni rendibilitat econòmica ni social, Cies, Eros, Finiquito en diferido, Descabezamiento del soberanismo, Amnistia fiscal, etc.

Aquesta aplicació “torticera” de la justícia ben segur ha de causar vergonya a la majoria de jutges del país, que són els que s’esforcen per resoldre els litigis d’acord amb el que diu la llei, sense retòrcer les interpretacions, fins al punt que molts d’ells deuen tenir dubtes del sentit d’aquesta funció que avui no té res d’imparcial i que està perdent la credibilitat i la dignitat.

Aquest govern de l’Estat i aquests magistrats dels alts tribunals, estan causant un mal enorme a tot el país -inclosa Espanya-. Avui ningú confia en la justícia, se sap que és absolutament aleatòria i dirigida i les interlocutòries d’aquests magistrats són de pena, de pena i vergonya. És només incompetència, o hi ha alguna altra cosa?

Tenim a la presó homes plens de raó. Homes que no han comés cap delicte, però que aquests jutges dogmàtics dominats ideològicament per unes idees antidemocràtiques, regiren cels i terra a la recerca i creació de proves que justifiquin les seves sentències torticeres, demanen informes a aquells que són parcials i fins i tot són còmplices, per convertir-les en delictes, quan no ho són.

I són els partits polítics que observen tot el dia les enquestes d’intenció de vot, els que de forma immisericorde s’apunten a la “festa” de dur a la foguera els que no pensen com ells.

Els jutges i fiscals, com a braç executor del govern, entren en un terreny perillós. Un jutge ha obert una causa per determinar si la il·luminació d’un llaç groc a l’ajuntament de Calella, és una malversació de fons. Altres, en base a un power-point, determinen responsabilitats d’aldarulls i violència a uns independentistes. I ara, el govern i Ciudadanos intenten complir una maldat llarg temps planificada: destruir el sistema d’educació català que tants bons resultats ha tingut en educació i en integració. Volen decidir sobre les escoles, que cap d’ells mai ha trepitjat, no saben com funcionen, ni tenen la més petita idea de pedagogia.

Per fi el ciutadà Rivera, de trista memòria, veu aproximar-se el seu somni: només una llengua -el castellà-, menyspreu absolut a la intel·ligència i a la cultura, tots cantant el “cara al sol”, i el ciutadà eme.punt.rajoy, en hores baixes i amb probabilitats de ser imputat, vol sobrepassar a Rivera en el seu dogmatisme i autoritarisme.

Aquest país té més d’un problema, un d’ells, una justícia que no s’ha regenerat, que continua sent la mateixa d’abans de la Transició. Una justícia que fa política i que les seves resolucions estan impregnades d’ideologia. Mentre això no es solucioni, no avançarem ni un mil·límetre. No hi haurà de progrés, ni justícia. La desigualtat passarà a ser una cosa immutable. Els més forts dictaran les normes i acapararan el poder, no per les urnes, sinó per la força.