Les canonades de la corrupció

Sánchez Ulled veu les canonades per on circulaven diners des de les constructores a Convergència.

En realitat el que volia dir és que la corrupció circula per les canonades de la Fiscalia. Ho veiem amb el ministre de justícia, el fiscal general, el fiscal anticorrupció.

Sánchez Ulled és un bon actor. Podria actuar perfectament al teatre, en la representació d’alguna obra èpica. Per exemple podria sortir en una obra d’Angel Guimerà, fent de Manelic i dient: El llop! El llop! Ho faria molt bé. Sortiria aclamat pel públic que és el que li agradaria al fiscal.

Però aquí vull parlar del Sánchez Ulled fiscal. Havia de descobrir els culpables de l’espoli del Palau. Una primera part ja li van posar en bandeja, la confessió dels principals culpables. Llavors ell va voler anar més lluny, volia implicar a un partit polític que tenia totes les cartes per ser culpable per acció o per omissió. Però aquí el home va fallar. No en va saber. Es va embolicar en una investigació en la que va perdre gran quantitat de temps fent preguntes inútils quan no surrealistes. En canvi no va fer el que tocava: si ara deixa emmerdada a tota una societat i a un partit perquè el discurs dramàtic i mediàtic li sortís bé, no va ser capaç de demostrar res. Sí, res de res. En base a uns papers que va trobar no sé a on, als que no s’ha practicat la prova del carboni 14, no ha sabut demostrar el moviment dels diners que és l’únic que seria una prova incontrovertible. Tampoc li ha semblat convenient investigar com es van adjudicar les obres que, presumptament, van ser compensació de diners rebuts, ni tampoc un romanent de 10 milions d’euros que no va poder saber on havia anat a parar, tot i que potser hi havia algun altre partit —amic— que potser li va tocar la loteria.

M’expliquen, i no sé si es veritat, que Sánchez Ulled es va passar tota la setmana assajant el discurs davant el mirall, i que des d’ahir, ho està tornant a revisar i s’està fent petons al mirall perquè li ha sortit molt bé.

Ara, diuen, que com a premi de la seva actuació l’envien a Brussel·les, on guanyarà més diners i prestigi, encara que aquesta última qualificació potser no la aconseguirà perquè com a bon jurista deu ser més aviat monolingüe i a Brussel·les no li faran cap cas.

En fi, senyor Sánchez Ulled, que tingui bon viatge. No cal que tingui pressa en tornar, podrem passar sense vostè.