Bones notícies

Cada vegada que agafo un llibre d’història em dóna la sensació que tenim els líders del món més inútils de tots els temps (podria enriquir aquesta descripció amb altres qualificatius). És possible que la mirada sobre el passat estigui distorsionada, però independentment d’aquesta possibilitat, cal ser una mica objectiu sobre la situació actual de la humanitat.

Per fer-se’n càrrec cal analitzar alguns dels indicadors que mostren com hem progressat en el transcurs del temps.

Fa pocs dies (31.12.2016) en el diari ARA, Carme Colomina feria referència a un informe de la Universitat (Our world in data, de la Universitat d’Oxford, es pot consultar a internet), en el que donava unes dades optimistes d’aquesta evolució.

Reprodueixo alguns del gràfics d’aquest informe (molts d’ells interactius en l’informe original).

En tots ells es mostra un progrés per la humanitat. Algunes dades són: 1990 el 37% de la població mundial vivia en la pobresa extrema. Des d’aleshores aquesta xifra s’ha reduït al ritme de gairebé 137.000 persones al dia, fins a arribar al 9,6% el 2016, el que es tradueix en prop de 2.000 milions de persones en total en poc més de 25 anys.

L’alfabetització ha passat del  56% del 1980 al 85% d’avui.

L’esperança de vida al món s’ha allargat 5 anys des del 2000.

Però no només hi ha aquestes dades, sinó que també hi ha historiadors com Yuval Noah (Homo Deus) que afegeixen més dades i idees indiscutibles.

Diu, la fam la pesta i la guerra, continuaran fent milions de víctimes, però ja no seran tragèdies inevitables, fora de la comprensió i del control d’una humanitat indefensa.

Afirma que en el segle XX s’ha infringit la llei de la selva i ja en moltes àrees les guerres han esdevingut rares. Mentre que en les antigues societats agrícoles la violència humana causava el 15% de les morts, durant el segle XX va ser del 5%, i a començaments del segle XXI és de l’1%.

El 2012, al món van morir uns 56 milions de persones; 620.000 a causa de la violència humana (la guerra en va matar 120.000 i la delinqüència en va matar 500.000 més. Per contra 800.000 es van suïcidar, i 1,5 milions van morir de diabetis.

L’any 2010 l’obesitat va matar aproximadament 3 milions de persones, mentre que el terrorisme en va matar 7.697 persones. Pel món occidental la Coca-cola representa una amenaça més mortal que Al-Qaeda.

Vençuts o minimitzats els problemes de la fam, la pesta i la guerra, el projecte que ha de substituir urgentment aquestes preocupacions ha de ser salvar el planeta, protegir la humanitat i el planeta dels perills inherents al nostre poder. I això és una tasca difícil perquè quan arriba l’hora d’escollir entre creixement econòmic i estabilitat ecològica, es prefereix el creixement.

I si tot això és indiscutiblement així, perquè els mitjans s’entesten en oferir la idea contrària? Doncs perquè, com diu Carme Colomina: “If it bleeds, it leads ” (Si sagna, va al davant). Els efectes de tot plegat és una versió nostàlgica del passat que no lliga amb les estadístiques i que fa que la població estigui en un estat de no creure’s res del que s’explica i dels canvis tecnològics, culturals i de tot tipus que fan que la societat progressi.

Finalment, com a conclusió, hem de reconèixer que la humanitat progressa, i que això no obstant hem de corregir les fortes desigualtats existents avui en dia que impedeixen una certa igualtat d’oportunitats. Tampoc es pot tolerar la vergonya que avui ens hem d’empassar els europeus davant els camps de refugiats (de genocidi?) existents tant dins la pròpia Unió Europea com en altres països. Sabem com resoldre la fam, sabem com resoldre aquesta desigualtat tan cruel, però no es vol posar remei. La culpa la tenim tots, però molt especialment els governants, començant per els incompetents i malvats que estan avui al govern d’Espanya i continuen per tota la resta de països europeus. 

I si tota la humanitat progressa, com és que encara hi ha illes d’autèntics cretins que provoquen dificultats a aquesta cerca de la felicitat? Com és que personatges com Trillo o Aznar i molts altres, responsables d’homicidi per imprudència de 62 militars en el vol del Yak-42, i d’altres corrupteles (boda a l’Escorial, rodejar-se de tots els mafiosos coneguts, etc.) van gallejant i donant recomanacions de com hem d’actuar els ciutadans? I els encobridors (indultadors, ministres de justícia,...), quan respondran d’aquests fets?

I finalment, els ciutadans que observem el progrés de la societat, quan deixarem de votar a aquelles forces que posen pals a les rodes al progrés autèntic?