La
independència de la justícia és un cadàver. Veiem coses insòlites, com la
segona autoritat de la Generalitat catalana havent d’anar a declarar davant d’un
TSJC que no vull qualificar però que forma part d’un sistema judicial
absolutament desacreditat. Seran tots aquells jutges que passaran a la història
per haver sigut uns miserables que s’han plegat a la voluntat d’un partit
corrupte com és el PP, del seu govern, o el que encara és pitjor, no s’han
plegat sinó que ho han fet de bon grat, perquè el seu sentit de la justícia els
ha dut ha tirar endavant aquestes actuacions.
Veiem
com el Tribunal Superior de justícia arxiva les indignes i delictives
actuacions del exministre Fernández Diaz i d’aquell tèrbol personatge que és de
Alfonso.
Veiem
com el president Rajoy s’amaga de fora covarda i còmplice amb totes aquestes
injustícies i manipulacions, comeses pel seu govern i els diaris amics, com en
el cas de Xavier Trias i la seva voluntat d’implicar-lo en accions d’evasió i blanqueig
per mitjà d’informacions falses.
Veiem
un Rajoy que l’únic que el preocupa són les eleccions i poder seguir actuant
sense retre compte a ningú, tal com va anunciar en un recent sopar del PP en el
que segons la vicepresidenta havia tingut un lapsus degut als molts sopars i
molt beure, és a dir, devia anar torrat, encara que quan està seré també se li “entertolliga”
la llengua i el cervell.
El
que no veiem és que un govern que ha empastifat tot el país de corrupció, que
ha creat les desigualtats entre els ciutadans més grans de tots els temps, que
ha gestionat el país com si fos la seva finca privada i que no hi ha hagut cap
reacció que pugui dignificar la política, ans al contrari, fent veure que no
passa res per accions que en qualsevol país democràtic hauria fet caure el
govern en ple i alguns dels seus components estarien asseguts davant d’un jutge
imparcial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada