dimarts, 20 de setembre del 2016

Una fiscalia singular



Deixant de banda l’actuació de la fiscalia en el cas 9-N, que és tan escandalós que no cal parlar-ne més, em costa entendre els criteris que utilitza la fiscalia. Ara acabem de saber que en el frau dels ERE d’Andalusia al Sr. Griñan li demana el fiscal una garantia de 42 milions d’euros, que evidentment no en disposa.
Els tertulians ens fan saber que la carta del fill defensant l’honestedat del pare és un argument equivocat. El que importa és que ell va deixar qui malbaratés aquests recursos.
Comparativament sorprèn que en els casos dels Castor I i Castor II (túnel dels Pirineus), per milers de milions d’euros, la fiscalia no ha mogut un dit. Qui va signar el contracte amb Florentino Pérez sabent que era un contracte amb trampa, no assumeixen cap responsabilitat. I ara tot això ho paga l’Estat (vull dir que no paguem tots els contribuents), sense que ningú digui ni ase ni bèstia. La fiscalia és realment neutra en la seva actuació? La resposta és obvia.