Dia
sí, dia també, surten informacions de Panamà o de la cantonada, en la que
descobrim que els poderosos —siguin polítics, siguin empresaris o simplement
hagin “heretat” una fortuna— no volen
pagar impostos.
Sí
ho fessin a cara descoberta potser els podríem entendre, però ho fan amb
antifaç. No s’atreveixen a donar la cara i en canvi, la majoria d’ells, sinó
tots ens volen convèncer que hem de ser bons minyons, que cal que paguem
impostos per subvenir les despeses de l’estat del benestar.
Aquell
xicotet agre i desagradable que va ser president d’Espanya i es diu Josemari,
és un bon exemple. Ara és un presumpte delinqüent, perquè ha estafat a l’estat
i, per tant, ens ha estafat a tots. És inspector d’hisenda però no sap fer la
seva declaració d’impostos. Deuria entrar al cos per recomanació.
Però
més lluny d’això, aquest home agre i desagradable, s’atreveix a visitar al
ministre d’Hisenda per demanar explicacions de com li poden fer això a ell
(això=fer complir la llei), i és aquí on se li veu el llautó, i un s’adona que
no té capacitat per fer molt més que aquestes bajanades. El ministre d’hisenda
també hauria d’explicar perquè el va rebre, però això és una altra història.
En
la seva situació una persona intel·ligent hauria fet mutis i s’hauria amagat
durant una bona temporada sense dir ni piu. Però ell no, ell ha posat una
denúncia a la fiscalia per protegir el seu dret a la intimitat (és equivalent
al dret a estafar?).
Recollons
que se’n ha de ser de ruc per actuar d’aquesta manera! Sap que encara ha de
demanar perdó per la guerra d’Iraq on s’hi va ficar pel seu compte i amb
mentides com una casa de pagès. Sap que ha de donar explicacions sobre les
comissions cobrades del seu amic Gadaffi sense que es conegui molt bé el motiu.
Sap que ha de donar explicacions sobre l’origen de la seva fortuna i sap moltes
altres coses que li poden anar a la contra, i encara galleja!
I en
un altre ordre de coses. M’imagino un Consell de Ministres en el que tothom té
els ulls baixo i no s’atreveix a mirar a ningú, o bé perquè té coses a amagar o
perquè no es refia del que està al seu costat. Jo els recomanaria que fessin com
els alcohòlics anònims: que cadascú digués públicament els seus pecats i acte
seguit ja se’n confessés amb un capellà de l’Opus. Desprès, veurien com se’ls
alleugereix l’ànima i poden re-emprendre amb la seva feina que avui per avui
passa desapercebuda si no fos per la mania de fer coses estranyes com el
ministre de l’Interior.
A
qui se li acudeix de donar una placa de comissari d’honor a l’inefable
periodista llagoter Marhuenda? Reconec que ho fa molt bé de defensar
l’indefensable i estar sempre al costar dels corruptes del PP, però calia
donar-li una placa? I donar medalles a la verge, o crear una plaça de agent de
seguretat d’Aznar a Panamà (per què a Panamà? és que Aznar no se’n mou d’allí i
els ciutadans hem de pagar els capricis d’Aznar de viatjar constantment per
països on millor que no hi vagi).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada