No fa massa dies que el consistori barcelonès va acordar donar la medalla
de la ciutat a la senyora Muriel Casals, com probablement també ho farà la
Generalitat.
No és d’estranyar que el PP i Ciudadanos no hi estiguin d’acord, al·legant
que aquesta senyora no va deixar un llegat a la ciutat que la faci mereixedora
d’aquest honor. No entra en la seva ideologia el premiar —encara que sigui a
títol pòstum— a persones que s’han distingit en defensa de la llibertat, la
democràcia i la llengua i cultura catalana. El seu tarannà es ben conegut:
donar medalles a la Verge i donar suport als legionaris i els seus desfiles en
les processons. Dir que volen acabar amb la corrupció, però establir aliances
amb els partits més corruptes de l’estat.
Naturalment, aquests dos grups es van abstenir no fa gaires dies quan es
votava si es retirava aquest reconeixement a la infanta Cristina. I és que
deuen considerar que aquesta persona sí es mereixia aquest guardó.
La veritat és que fa una mica d’angúnia la misèria intel·lectual i moral d’aquests
dos grups —el PP i Ciudadanos—. Poden defensar la igualtat en el seu tronat
concepte d’uniformitat, poden estar contra les llengües que no siguin la seva,
poden negar els drets democràtics de resoldre els conflictes mitjançant
votacions, poden fugir d’estudi quan es tracta de condemnar totalitarismes com
els del franquisme, però no poden ser tan rucs (o si?) com per pensar que la
majoria dels ciutadans estem d’acord amb aquests postulats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada