El govern i els banquers

Veiem amb desgrat asseguts a la mateixa taula i compartint idees el ministre Montoro i el president del BBVA González.

A banda dels èxits i errors que un i l’altre hagin pogut tenir en la seva vida política i laboral, els ciutadans no entenem gaire aquesta comunió d’idees entre aquests representants de coses que no són igual, i moltes vegades contradictòries.

Els senyors del govern es possible no hagin tingut massa encert en les seves polítiques per sortir de la crisi i sí han triomfat en el creixement de la desigualtat.

El Sr. González forma part de l’excels grup dels banquers que han ajudat a generar i aprofundir la crisi amb les seves obscenes polítiques i la no assumpció de responsabilitats.

El govern i els banquers s’han posat d’acord en que les seves empreses són institucions sistèmiques, massa grans per a fer fallida i, per tant, el govern ha injectat els diners que ha fet falta perquè no fessin fallida. I això ho feien al mateix temps que les retallades sobre els més desafavorits es multiplicaven.

Ara el banquer per excel·lència, el Governador del Banc d’Espanya, s’apunta a una rebaixa de salaris, perquè tot i el creixement de l’economia, el dèficit continua disparant-se. Una minúcia: ell s’apuja el seu sou, perquè segurament com la senyora Esperanza Aguirre no pot arribar a fi de mes.

El que em resulta especialment obscè és que el Sr. González, amb el seu currículum meritocràtic (el seu amic Aznar el posa de president d’Argentaria, desprès, sent copresident del BBVA aprofita per fer fora el team de Neguri, degut a que tenien comptes i percepcions dineràries en paradisos fiscals, dels que ell –copresident del banc-, no en sabia res, i podríem continuar), es permet fer política i parlar de política com si algú li hagués demanat la seva opinió: “el populismo es un viaje a ninguna parte”.

Sr. González, si vol fer de banquer, està en el seu dret, i si vol fer de polític també, però deixi d’estar als dos llocs privilegiats i deixi de fer prèdiques que no li toquen!