La barra i covardia de l’exministre
—Josè Bono, més conegut com Viva Ejpaña!— amb moltes històries tèrboles al seu
darrera, surt ara enfangant a un President de la Generalitat catalana que no es
pot defensar. Per més que s’endevina fàcilment que qui realment s’enfanga és
ell mateix.
Que s’ha perdut la vergonya ho
constatem pràcticament cada dia. El País, que s’ha apuntat al pim pam pum
contra Cataluña, publica un article de José Bono que fa riure si no fos per la
misèria intel·lectual i d’ànima que mostra el seu autor que s’atreveix a
pùblicar ara una historia que un dels afectats —Pascual Maragall— no pot
rebatre.
Les expresions, l’odi, la miseria
i la prepotencia que destil·len les seves paraules donen idea del personatge.
Sr. Bono, a què ve ara aquesta historia? Ja sabem que vostè és un nacionalista
autèntic, que per la patria, la seva, faria el que fos convenient, fins in tot
mentir o aprofitar-se del càrrec, com ara fa. No hauria sigut millor que seguís
en el seu ostracisme i permetent que els ciutadans d’aquesta Espanya que vostè
tan estima puguin oblidar-se de vostè?
Recordo tot el que es va publicar
a la premsa i encara no s’ha aclarit sobre el seu insòlit patrimoni, sobre la
seva hípica, sobre embolics amb l’Opus, amb històries sobre el Pocero i moltes
altres coses no aclarides a les que finalment la premsa, fidel al poder, ha
decidit oblidar, a l’igual que la justicia.
Senyor Bono, deixin’s tranquils
per favor! Demani disculpes i desapareixi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada