(carta enviada a La Vanguardia, 24.4.2014, no publicada)
El passat dia 22, un familiar proper amb uns amics,
havien vingut a Barcelona per fer una visita cultural. A l’andana de la línia 5
de l’Estació de Sants, va ensopegar i va caure a terra. Per més desgràcia a més
del primer cop a l’andana, va caure a la via perdent els sentits.
Algú va prémer l’alarma i es van activar els protocols
corresponents. Entre tant, els seus amics, sense pensar-ho un instant, van
saltar a la via per rescatar-lo. Un home (negre) i anònim va baixar a la via i
llavors el van poder pujar a l’andana.
Estirat al terra, es dessagnava de forma abundant. Una
dona li va taponar la profunda ferida. Van esperar l’ambulància uns 20 minuts.
Tots tacats de sang.
Els amics buscaven l’home i la dona que, sens cap mena de
dubte, havien salvat la vida del seu amic. Havien desaparegut.
Amics i família volem donar les gràcies a aquests actors
anònims, fins i tot fent una reflexió de si en aquest país sobren algunes
persones. No aquest home negre que jugant-se la pell va saltar a la via (igual
que els seus amics).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada