Avergonyiu-vos!

 

Aquest és el títol manllevat dels fets de Lampedusa. Jo el trasllado i dedico al nostre Govern Central. Hem arribat a unes cotes insuportables, d’incompetència, de fatxenderia, de mentides, de corrupció,....

El ministre titella (si no fos tan sinistre) Montoro, cada dia se supera en pallassades. Vol donar lliçons amb pissarres electròniques i no sap fer ni sumes ni restes. Per complementar la seva actuació, és un  fatxenda. Em preocupa que el facin fora del Govern, perquè tornarà a la Universitat a donar “classes”. De què pot donar classe aquest home? És un perill per la Universitat. Un home que no va al cinema i qualifica de manca de qualitat les obres que es produeixen. És a dir, un home que parla del que no sap.

El Ministre Wert que és un producte del fracàs escolar, de la incomprensió lectora, d’aquells que són analfabets funcionals. Sap construir frases, sap parlar llengües, però no entén res. Els seus defensors el qualifiquen d’home intel·ligent, de ser un magnífic tertulià, però s’obliden de dir que era tertulià d’Intereconomia, l’emissora carpetovetònica dels fonamentalistes d’idees caduques i antidemocràtiques. Ha fet aprovar una Llei d’educació que té data de caducitat. Tan aviat com plegui el seu partit (i em sembla que té els dies comptats) la Llei serà abolida, perquè és una Llei que va en contra de i no a favor de.

Una Llei que vol tornar als temps del nacionalcatolicisme i a partir d’ara, la religió serà una matèria més que entrarà en l’avaluació. I això passa en un Estat que es declara aconfessional. Un ministre que ha fet aprovar una Llei estúpida, avalada per uns parlamentaris ignorants, una Llei que ha generat el rebuig de tota la comunitat: mestres, pares i alumnes. Felicitats Govern del PP, aquesta és la solució que tenen per l'Educació?

La ministra Báñez que ha posat en funcionament una reforma laboral que ens ha dut a una disminució de llocs de treball i a una reforma de les pensions que suposarà la misèria dels pensionistes en un país de la UE que té les pensions més baixes.

El ministre Gallardón, que ha introduït taxes a la justícia per fer-la més injusta i en benefici de qui pot pagar aquestes taxes, que són els poderosos. Ara té altres projectes al cap: centralitzar la justícia (en perjudici dels administrats), modificar la llei de l’avortament i alguna altra bestiesa. El que no farà és modernitzar l’administració de la justícia, que demana aquesta reforma a crits. I que me'n diu de l'actuació dels seus Fiscals que protegeixen els delinqüents?

La ministra Mato, que no sap articular dues frases amb sentit i que està ocasionant un dany més que considerable a la salut de la població en general i sobretot a la població amb menys recursos. Una dona que manté al seu damunt la taca de la corrupció i la certesa de la incompetència.

El gang dels 40

I podria seguir, però ho centraré tot en el seu líder: el president Rajoy. Un home que ha perdut el senderi (si és que mai n’ha tingut). Menteix dia si i dia també. Imposa la ideologia centralitzadora. Retalla només l’estat del benestar, mentre que les despeses inútils (tots els ministeris de Madrid, els seus Cohibes, l'exèrcit, les infrastructures sense cap sentit econòmic,...) no col·laboren en aquestes retallades. Impulsa l’odi entre els ciutadans de l’actual Espanya enviant missatges catalanofòbics. Un president que no ha aclarit si ha cobrat diners il·legals, que mentre el país està a la misèria ell es passeja ostentosament per la cinquena Avinguda fumant un Cohibas (un país on fumar està mal vist en llocs públics), que afirma que si hi ha hagut alguns fets corruptes imputables al seu partit ningú podrà demostrar-los. Un home que ha nascut amb la flor al cul. Ha pogut estudiar, però no sap res més que castellà. Cada vegada que creua fronteres fa el ridícul més espantós. Un Govern que es nega a declarar delicte l'apologia del nazisme; per què serà?
Aquest personatge no pot estar ni un minut més al front del Govern!

Hem arribat a un punt en que tot això és intolerable. Hem de fer alguna cosa per treure’ns de sobre aquesta plaga. Parasafrejant a Nicholas D. Kristof (Gang of 40, NYT, 9.10.2013), a l’igual que a la Xina dels anys 70 la línia dura estava comandada per La Banda dels Quatre, Els EUA s’han superat i avui en porta la direcció La banda dels 40 (El Tea Party). A Espanya també deuen ser uns 40 els membres de la Banda de la FAES (tots els del Govern, excepte Rajoy, i uns quants més).

Els catalans, més o menys ho tenim clar. La independència! Però i la resta dels espanyols, com s’ho faran? Podem ser solidaris els catalans i ho serem. Ajudarem als nostres amics espanyols a treure’s de sobre aquest Govern. Poden comptar amb nosaltres!